dimarts, de febrer 13, 2024
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
Iniciem una campanya informativa i de denúncia sobre els efectes per la salut i el medi del glifosat
Sense respectar les decisions del Ple, l’actual equip de govern de l’Ajuntament del Vendrell ha decidit tornar a utilitzar el glifosat per eliminar les “males herbes” de voreres i paviments. Es tracta d’un herbicida que l’Organització Mundial de la Salut va declarar com a probable agent cancerigen l’any 2015.
Des d’aleshores aquest agent químic no s’hauria de fer servir, pel principi de prudència, però per l’Ajuntament és la forma més fàcil d’eliminar les “males herbes”, ni que posi en risc la salut dels veïns i contamini el medi ambient.
Al Ple de febrer de l’any 2016, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció impulsada per Som Poble, el GEVEN, Les Garrofes i Som lo que Sembrem perquè es deixés d’usar el glifosat en espais públics. I així es va fer. Ara el govern municipal ha decidit, unilateralment, tornar-lo a utilitzar en contra d’aquella decisió del Ple, que tampoc ha estat anul·lada.
Per aquests motius iniciem la propera setmana aquesta campanya informativa i de denúncia.
Hem de tornar a explicar per què cal deixar d’utilitzar el glifosat al Vendrell i prioritzar la salut dels ciutadans i la preservació del medi ambient:
- Les autoritats sanitàries internacionals (OMS) han assenyalat el risc per a la salut del glifosat des de l’any 2015. Per això s’ha prohibit a molts llocs. França i Alemanya s’ho estan plantejant. La Unió Europea ho ha discutit, però, en tant considera que els estudis científics no són definitius, ha decidit prorrogar deu anys l’autorització d’ús.
- Un estudi recent d’investigadors independents de l’Institut Ramazzini, conclou que dosis de glifosat que es consideraven segures fins ara, causen leucèmia en rates. Arran d’aquest estudi, 106 organitzacions europees han demanat a la Comissió Europea que reconsideri la decisió de prorrogar l’autorització d’ús.
- El glifosat utilitzat al Vendrell és de l’empresa Bayer. Aquesta empresa va haver d'indemnitzar a un jardiner el 2020 que havia contret càncer per culpa d’aquest herbicida. També ha pagat 6,9 M de € a l’estat de Nova York per haver fet publicitat enganyosa, dient que no era un producte tòxic.
- El glifosat és un producte que no desapareix del medi al qual s’aplica. Es dispersa fàcilment a l’aigua i el sòl, on pot perdurar anys. Un 70% de les aigües superficials a Catalunya contenen glifosat per sobre dels límits acceptables.
- Les herbes mortes no es desintegren amb el glifosat, segueixen allí, contaminades i seques, amb risc d’afavorir els incendis forestals.
- El govern municipal justifica la seva decisió per les “queixes dels veïns” per les “males herbes”. Però els veïns del Nou Vendrell i Torreblanca, on s’ha començat a aplicar, s’oposen al seu ús. A més l’Ajuntament fins ara ha incomplert la normativa que regula el seu ús (RD 1311/2012):només ha informat de les actuacions per les xarxes socials i no ha avisat amb el mínim de 8 dies d’antelació preceptius.
Res no justifica tornar al glifosat, les herbes proliferen on hi ha menys manteniment. És impossible que deixin de créixer herbes a l’espai públic, la natura sempre intenta recuperar els seus espais. Hi hem de conviure i utilitzar els mètodes mecànics i manuals més eficients per contenir-la. És difícil d’entendre que l’Ajuntament del #Vendrell no actuï sota el principi de precaució, en favor de la salut de les persones i del medi ambient.
#STOPGlifosat al #Vendrell
SomPoble, GEVEN, Les Garrofes, Som lo que Sembrem,
divendres, d’octubre 27, 2023
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
El 2016 es va aprovar per unanimitat una moció per deixar d’utilitzar aquest herbicida
al municipi
El febrer del 2016, Som Poble conjuntament amb el GEVEN, el grup de consum Les Garrofes i Som lo que sembrem vam presentar una moció al ple de l’Ajuntament del Vendrell, aprovada per unanimitat, que demanava que es deixés d’utilitzar l’herbicida glifosat, àmpliament utilitzat en aquell moment en els espais públics del municipi, i es complís amb la normativa que regula l’aplicació de bioicides. A partir d’aquest moment aquest herbicida cancerígen va deixar d’utilitzar-se al Vendrell, avançant d’aquesta manera en una gestió de la jardineria i les vies públiques molt més respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones.
Sobtadament, el passat mes d’agost, la regidora de transformació verda, la Sra Núria Rovira va anunciar que tornarien a utilitzar el glifosat per “eliminar les males herbes” a la via pública. I aquest setembre ja s’ha aplicat aquest herbicida al Nou Vendrell i s’ha anunciat de fer-ho properament al nucli de Torreblanca.
Cal recordar que el glifosat el 2015 ja va ser considerat com a probable cancerígen per l’Organització Mundial de la Salut per les fortes evidències demostrades en proves amb animals de laboratori. Evidències que s’han ampliat els darrers anys amb infinitat de treballs científics rigorosos. Els problemes més importants que s’associen al glifosat són els nombrosos efectes sobre la salut humana, la progressiva contaminació dels aqüífers i dels medis aquàtics, els impactes negatius sobre els fongs i bacteris del sòl, sobre la fauna i flora silvestre i també sobre els cultius i bestiar.
Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius, com efectes genotòxics i mutagènics, modificacions en l’estructura i funcionament de les cèl·lules, interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrins, que també produeixen pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori perquè es redueix la producció de testosterona, interferències en el funcionament del fetge, malformacions congènites, i efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetus.
Segons una recent publicació del Ministerio para la Transición ecológica y el reto demográfico1 a les aigües continentals de les Conques Internes de Catalunya (que inclouen el Baix Penedès), més dels 70% dels punts de mostreig per detectar el glifosat, superaven el valor de referència que es considera segur.
Així mateix, hi ha herbes que s’han fet resistents al glifosat i és impossible eliminar-les amb aquest herbicida, com pot observar-se en diferents punts del Vendrell. I cal recordar també que aplicant el glifosat les herbes no es desintegren, no desapareixen, si no que resten mortes a les voreres, no aconseguint l’objectiu que suposadament ha impulsat a tornar a utilitzar aquest nociu producte. (veure fotografies). En aquests dies la Unió Europea ha de prendre la decisió de si prohibeix el glifosat, acord on es confronten l’allau immens d’estudis científics d’autors sense conflictes d’interès que demostren la toxicitat per la salut i el medi d’aquest producte, amb el de la multinacional BAYER, que ostenta la patent d’aquest herbicida i que acumula pagaments de milers de milions de dòlars per publicitat enganyosa i demandes d’usuaris de glifosat que han patit greus problemes de salut.
Considerem el retorn del glifosat al Vendrell un pas enrere injustificable i una manca de respecte a l’acord del ple del 2016 i a les organitzacions que vam donar suport a la moció, que no han estat informades d’aquest canvi. I per aquests motius reclamem a l’Ajuntament del Vendrell que aturi immediatament l’aplicació d’aquest producte als espais públics del municipi i retorni a la gestió que es va adoptar a partir de la moció del 2016, incidint en la millora de la via pública segellant adequadament les fissures i utilitzant procediments mecànics i manuals respectuosos amb el medi ambient i la salut de les persones.
Imatges recents de diferents carrers del Nou Vendrell, dies després d’aplicar glifosat
1: “Glifosato y ampa en aguas continentales (versión 2 julio 2023)
dimarts, d’octubre 10, 2023
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
Durant més de 50 anys d'ocupació, Israel ha convertit Gaza i els territoris palestins en uns territoris inhabitables, convertint-los en la presó més gran a l'aire lliure coneguda.
Més de 5 milions de refugiats palestins viuen subjectes a restriccions de llibertat de moviments que afecten l'accés a l'escolaritat, la feina, el sòl agrícola, als serveis mèdics i que els impedeix veure amics i familiars. La brutalitat amb què s'acarnissat l'exèrcit israelià durant anys, junt amb el sionisme de sobres conegut, han provocat respostes per part del poble palestí per tal de defensar el seu dret sobre el seu territori, cada vegada més minvat i ocupat.
Els fets ocorreguts recentment són fruits dels milers d'atacs violents d'Israel sobre territori palestí, massacrant civils, arrasant el seu territori, ocupant les seves cases, cimentant els pous d'aigua i matant als seus nens i nenes.
El poble de Palestina té dret a la resistència i qualsevol solució al conflicte ha de passar pel compliment de la legalitat internacional per part de l'ocupant. Israel ha respost a l'atac palestí contra l'ocupació amb un càstig a la població civil de Gaza, una cosa quotidiana que suporten diàriament des de fa anys. Tallar el subministrament de llum i l'arribada d'aliments a la franja de Gaza és un crim de guerra. La ONU ha de demanar immediatament el cessament dels atacs per part d'Israel, s'ha de posar fi a la impunitat d'Israel.
dijous, de setembre 22, 2022
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
Aquest dimecres l’Assemblea Oberta, que és el màxim òrgan de decisió del moviment ciutadà Som Poble, ha decidit torna a validar la seva coalició electoral tàctica i en clau local amb ERC del Vendrell. Una coalició que segons han afirmat des de Som Poble “ha de servir com a eina institucional per assolir el govern de la vila, però també com a eina de mobilització de les classes populars del Vendrell”
En l’Assemblea Oberta s’ha fet balanç de la feina, tant institucional com a peu de carrer, dels gairebé vuit anys des de la seva fundació fins als nostres dies; s’ha fet una exposició detallada de les diferents problemàtiques que afecten al municipi i s’han valorat pros i contres de revalidar la coalició electoral local. Mitjançant les diferents veus de les persones presents en l’assemblea s’han escoltat diferents posicionaments per marcar el rumb de la candidatura rupturista.
Som Poble es presentarà en coalició electoral juntament amb ERC amb la premissa d’assolir el govern de la capital del Baix Penedès amb la intenció d’avançar cap a un model més participatiu, més transparent, més democràtic, més sostenible i al servei de les classes populars de la vila, en definitiva com la força de transformació social que el Vendrell necessita.
El balanç de la tasca del grup municipal de Som Poble- ERC durant aquest mandat és positiu. Les propostes i la forma oberta de fer política prefiguren l’alternativa a la manca de projecte de ciutat de l’actual govern municipal.
dimecres, de maig 11, 2022
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
Nova edició del programa de retorn social dels ingressos dels regidors i regidores de Som Poble a l’Ajuntament del Vendrell, ampliada a 18.000€
L’assemblea de Som Poble del Vendrell ha presentat la segona edició del programa de retorn social: “Diners al carrer”. Es tracta d’una convocatòria oberta per destinar una part dels ingressos dels tres regidors de Som Poble a projectes socials impulsats des de la societat civil. En aquesta edició el programa compta amb un fons inicial de 18.000 euros.
L'objectiu d'aquests ajuts és donar suport i fomentar el desenvolupament d’iniciatives amb voluntat de transformació social que impulsin la participació, l’apoderament i la xarxa entre comunitats i persones. Qualsevol persona o entitat sense ànim de lucre i amb finalitats socials o col·lectives, pot presentar un projecte, tant si és del municipi com de la comarca del Baix Penedès, sempre que treballi i el seu camp d’actuació sigui El Vendrell. Cada projecte rebrà un màxim de 1.000 euros que no es poden utilitzar per pagar sous o altres despeses corrents de les entitats promotores del projecte. Aquest s’haurà d’executar durant l’any 2023.
La convocatòria s’adreça a iniciatives que tinguin objectius de caràcter solidari i de justícia social inspirats en els valors que defensa Som Poble, com són el feminisme, la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, la inclusió de les persones amb menys recursos o amb diversitat funcional, de suport a l’economia social, els drets LGTBIQ, la cooperació, el dret a l’autodeterminació, la sostenibilitat ambiental i la biodiversitat o el foment de l’agroecologia, entre altres.
A la primera edició de “Diners al carrer” van rebre ajuts projectes com l’AMPA de l’escola Teresina Martorell, Vidagats, Trévol lleure inclussiu, Baix Penedès amb el Sàhara, GEVEN, Avancem Junts, ARDA Asociació, Aspercamp, Associació de Veïns de Torreblanca, Projecte LLuna, Afibromed, Animal friends, Les Garrofes, etc…
A partir del dia 15 de maig i fins el dia 5 de juny es poden presentar les sol·licituds d’acord amb les bases publicades a la pàgina web de Som Poble a partir del 14 de maig ( sompoble.cat ) , que també ofereix assessorament i suport a les entitats que tinguin dubtes sobre el procediment. El repartiment dels ajuts es farà tenint en compte l’impacte social del projecte, i en ùltim cas pot estar sotmés a deliberació mitjançant un debat participatiu a una Assemblea Oberta.
dilluns, de novembre 23, 2020
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
Un any més, el 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes, arriba amb una xifra alarmant de feminicidis. Aquest any, a Catalunya han mort 9 dones i una nena en mans del patriarcat. Els assassinats són només la cara més crua i visible de les violències que patim. El feminicidi és l’última conseqüència d’un sistema que legitima i perpetua tot un seguit de violències estructurals: la imposició de rols de gènere, la pressió estètica, l’assetjament al carrer o en espais d’oci, la feminització de la pobresa, les agressions sexuals i les violacions, etc.
La crisi del Covid-19ha comportat també una accentuació d’aquestes violències. El confinament decretat per l’estat d’alarma entre el març i el juny, així com les mesures d’aïllament social posteriors, han comportat, en molts casos, l’obligatorietat de conviure 24h amb l’agressor, un increment del factor de risc per a les dones, però també pels infants que conviuen amb maltractadors. Aquest context de pandèmia i confinament, no només es dificulta considerablement l'accés a la denúncia, sinó que també es fa més estret el possible accés a xarxes familiars, comunitàries i laborals que podrien oferir contenció i ajuda, tal com recull la Plataforma unitària contra les violències de gènere.
De la mateixa manera, l’impacte econòmic i social de la pandèmia ha accentuat els processos de feminització de la pobresa. Ja al març, la taxa del risc de pobresa entre les dones catalanes era del 24,1%, sis punts per sobre de la dels homes, segons dades de l’Institut català de les dones. Les dades de l’EPA de l’últim trimestre ens indiquen que l’atur entre les dones se situa en el 14,3%, un 2% per sobre que en el cas dels homes.
Al Vendrell no és aliè a aquesta realitat, per això cal seguir buscant eines per erradicar aquestes violències i discriminacions vers les dones. Una d'aquestes eines és el Protocol municipal d'actuació davant les violències sexuals en entorns d'oci que aprovarem al proper ple de El Vendrell. És primordial que tant la ciutadania com els professionals tinguin un manual d'actuació amb perspectiva feminista per tal de poder detectar quan es produeixen aquestes violències, des de les més normalitzades fins a les més evidents, sobretot en un entorn en què prima la llei del "tot s'hi val". Cal implicar al conjunt de la ciutadania mitjançant campanyes de sensibilització i així fer arribar el com actuar, com acompanyar i a qui acudir. A més, aquest protocol ha comptat amb la participació de les entitats feministes del municipi, dels col·lectius de dones, dels partits polítics i de la ciutadania en general, i per tant, el dota d'una riquesa i visió pròpia del territori.
De nou, el moviment feminista marca el camí, sortint al carrer per denunciar i combatre les violències masclistes i l’estructura patriarcal que les sosté, però també teixint xarxa per a generar espais de confiança, suport mutu i treball pedagògic per a construir relacions sanes basades en la igualtat, el desig i el respecte. Un moviment feminista que, com tot moviment transformador, es troba freqüentment en el punt de mira de la repressió, com així ho hem vist recentment en el cas de les companyes de 8 Mil motius, a les quals demanen 3 anys de presó i una multa de 26.000€ per tallar les vies del tren durant la vaga feminista del 2018. Des d’aquí volem manifestar el nostre suport i solidaritat a totes les persones encausades pel simple fet de participar en mobilitzacions o militar en organitzacions feministes.
Queda molta feina a fer, i el 25 de novembre ha de ser només un recordatori de tots els reptes que, entre totes, hem d’assumir. El creixement de l’extrema dreta, el desmantellament dels serveis públics perpetuat durant els darrers anys, la reforma laboral que ens precaritza i empobreix, la llei d’estrangeria que deixa a les dones en situació irregular en un estat d’indefensió total, etc. són només algunes de les amenaces que cal afrontar, i que només a través de l’organització feminista i del treball colze a colze podran ser superats: avancem cap a una societat que enterri per sempre el patriarcat, per una societat justa, igualitària i lliure de violències masclistes.
dijous, de novembre 12, 2020
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
Recentment s'ha generat un intens debat al voltant de l'urbanisme tàctic, que ha guanyat impuls en diverses ciutats catalanes a causa de la crisi del Covid-19. La necessitat de guanyar espai per facilitar que els vianants mantinguin la distància de seguretat, ha propiciat tot un seguit de mesures urbanístiques d'urgència: talls del trànsit en alguns carrers, zones de pas per a vianants pintades sobre l'asfalt, tanques que delimiten l'espai que poden ocupar les terrasses, no sobre la vorera, sinó on abans hi havia places d'aparcament, jocs infantils pintats a terra.
Com sempre que es planteja alguna cosa que pot suposar un canvi de model les crítiques han estat diverses, algunes molt raonables (si es limita la circulació amb vehicle privat, cal garantir un transport públic digne) i altres que sonen més a excusa o a por al canvi (els carrers s’han pintat amb colors estridents i trenquen l’estètica del barri/ciutat).
També és una oportunitat per combatre l'especulació i racionalitzar les inversions públiques. Les proves temporals que ens permet fer l'urbanisme tàctic amb un cost econòmic molt reduït, possibiliten veure quines mesures són més adequades: si aquell carrer es pot convertir en zona per a vianants, o si aquell espai és adequat per a fer-hi una zona de jocs o una zona de socialització i descans, fent l'obra definitiva només en els casos que es verifiqui una necessitat real.
Al Vendrell, els camins escolars, dels que se’n parla des de fa anys sense que s’hagin acabat de concretar, podrien ser una realitat en un període curt de temps, incorporant senyalització i elements de protecció temporals. De la mateixa manera, podríem convertir en zona per a vianants els carrers de les Quatre Fonts i Cristina Baixa, a l’espera de les obres definitives. En general, una aposta per l’urbanisme tàctic permetria explorar maneres innovadores d’incrementar l’espai per a vianants, transport públic i altres mitjans de transport sostenible.
Cal avançar cap a una reforma de l’espai públic amb mirada popular, on la vida i les necessitats dels veïns se situïn al centre de la planificació. Cal fer-ho trencant els murs que encara existeixen entre el disseny de l’espai públic i la participació ciutadana, i cal fer-ho especialment a les ciutats petites i mitjanes com la nostra, que seran les protagonistes del creixement de la població urbana durant les pròximes dècades.
Josep Mañé Chaparro
Regidor de Som Poble-ERC, membre de la Assemblea Permanent de Som Poble I militant de la CUP del Vendrell.
divendres, de novembre 06, 2020
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
El Ple del Parlament va debatre i aprovar ahir, per unanimitat, demanar al Govern la creació d’una Taula del Baix Penedès per resoldre els dèficits estructurals que pateix el territori.
La CUP fa mesos (i anys!) que exigim respostes per la comarca i oferim propostes estructurals per garantir un futur pel Baix Penedès, concretades en el nostre recent comunicat del 14/05/2020 i que continuem posant sobre la taula.
La manca de projecte des de totes les administracions, abocades al curtterminisme i sense visió de futur, fa imprescindible que s’escoltin propostes més enllà del model actual de turisme i construcció que ens han imposat PSC i CiU.
Per això, el nostre vot favorable ahir al Parlament no treu que ens qüestionem la Taula del Baix Penedès, un espai integrat exclusivament per polítics a través del qual es pretén vehicular les demandes i la interlocució amb la Generalitat.
Per les CUP és essencial crear espais plurals i participats, que vagin més enllà de la pura representació institucional, integrant entitats i organitzacions civils i sindicals, com a mínim. En aquest sentit vam presentar una sèrie d’esmenes, que van ser descartades per tots els grups, on demanàvem més concreció en els objectius (com aixecar el peatge entre el Vendrell i Sitges de forma imminent i quantificació de les inversions pendents en sanitat), alhora que defensàvem la participació ciutadana en les diferents mesures.
L’administració ha de posar les condicions, impulsant dispositius de promoció econòmica potents que tinguin per objectiu la diversificació de l’economia i l’impuls de projectes innovadors que aprofitin els grans potencials del nostre territori i la seva gent. És imprescindible que s’escoltin propostes alternatives que fa anys que s’estan treballant des de diferents organitzacions ciutadanes, com la Regió Agroalimentària del Penedès, una alternativa que des de les CUP pensem que sí que dona l’impuls cap a un model al servei dels reptes socials i ecològics del futur.
diumenge, de novembre 01, 2020
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
En el ple extraordinari del proper 3 de novembre es portaran a aprovació les noves ordenances fiscals que regularan els impostos i taxes locals per l'any 2021.
Aquesta proposta, per primer cop, ha permès la participació de la ciutadania que ha pogut presentar les seves propostes. El fet però, és que això no s'ha esperonat per part del Govern Municipal, en no publicar ni en les xarxes socials, ni en un lloc preferent de la web, ni en els mitjans públics, que hi havia aquesta possibilitat de participar-hi. I a més a més, des de Som Poble-ERC hem detectat certs defectes de forma en el procés de participació de la ciutadania.
A la comissió d'estudi, que ha redactat aquestes ordenances i en la que Som Poble-ERC hem participat per primera vegada, no s'ha pogut veure la proposta final del govern municipal fins a la penúltima reunió. El resultat és decebedor, al no ser acceptada cap de les aportacions de l'oposició ni tampoc les presentades per la ciutadania.
En la pujada que s'ha presentat, i que augmenta de manera notable la pressió fiscal a la ciutadania, hi podem trobar pujades en l'IBI (un 2,7%), en les Escombraries (un 3,8%), en els Guals (un 7%), així com en les Activitats Esportives i Transports (un 3,4%).
Des de Som Poble-ERC, creiem que en aquests moments,quan tenim una segona onada de la pandèmia, i davant de la situació econòmica i social que ja estem patint al nostre municipi -amb més de 5.000 persones sense feina (entre aturades i ERTOs)-, no toca fer un increment, sinó tot el contrari. Com a mínim era l'hora de congelar impostos i taxes, i buscar bonificar i ajudar a alguns col·lectius, com el gremi de l’hostaleria i la restauració, entre d’altres.
A més, el Govern municipal, que sempre ha parlat d'introduir mesures per aconseguir una major progressivitat impositiva (el que més té, més paga), no ha introduït ni una sola mesura en aquest sentit. Ans tot el contrari, perquè la pujada en el transport públic,per exemple, afecta enormement a aquelles persones usuàries que normalment no tenen un vehicle privat.
Aquesta visió, que ara no toca apujar impostos, és la que la gran majoria dels municipis del nostre entorn estan fent a l'aplicar polítiques de congelació dels seus impostos i taxes locals.
Des de Som Poble-ERC remarquem que els sobrecostos de 4 milions d'euros en el projecte del Tabaris de Coma-ruga els haurà de pagar la ciutadania del Vendrell amb més impostos i taxes. I aquestes ordenances són un clar exemple d'això. Per tant, creiem que amb aquestes decisions, que significaran un increment global del 3,2% en els principals impostos i taxes per la ciutadania del Vendrell, demostren que el govern municipal viu i treballa en una bombolla de fotos i de màrqueting, però completament d'esquena a la situació econòmica i social del municipi i dels seus ciutadans.
dimarts, d’octubre 20, 2020
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
Podem arribar a entendre que des de l’Ajuntament sigui difícil atendre a totes les demandes amb celeritat, però hi ha casos que no tenen excusa que valgui, pel temps que fa que estan pendents de resoldre, pel perill evident que presenten o per les dues coses a l’hora.
Aquí en tenim alguns exemples:
Primer.- El 9 de març es va fer la primera sessió del Govern als barris a Centre Cultural García Lorca amb els veïns i veïnes del Tancat i Mas d’en Gual. En aquesta sessió es va plantejar la queixa referent al mal estat de la tanca del perímetre d’on hi havia hagut l’escola Marta Mata. Més de 7 mesos després, la tanca encara està per arreglar o substituir, amb un risc evident pels vianants i els usuaris d’aquest espai:
Segon.- Fa setmanes que hi ha una saca de poda de les que reparteix l’Ajuntament davant de l’entrada de l’escola bressol Mestral, enmig de la vorera i a la sortida d’un pas de vianants, Ningú se’n fa responsable? Justament avui dimarts 20 d'octubre ha estar retirada.
Tercer.- Fa mesos que un accident va malmetre el semàfor per vianants de l’Avda Baix Penedès, davant el monument a l’Àngel Guimerà. I encara no l’han reposat, ni instal·lat senyalització que ho alerti en una cruïlla especialment perillosa, on els vianants que creuin en direcció a la plaça poden creure’s que tenen preferència quan el pas està regulat per semàfors. En el passat ple del 28 de setembre des de Som Poble-ERC vam preguntar quan pensaven tornar a col·locar aquest semàfor, advertint també del perill que comporta que no hi hagi ni tan sols una senyalització provisional. A data d’avui, 19 d’octubre, ni semàfor, ni senyalització provisional. La resposta del regidor Alfons Herrera: “l’hem demanat, però encara no ens ha arribat, tan aviat quan el tinguem el posarem”
dilluns, d’octubre 19, 2020
> Som Poble · El Vendrell
Sense comentaris
Bon vespre a tothom, Sr Alcalde, Sres regidores i Srs regidors, i especialment a tothom que ens està seguint per RTV El Vendrell o a través de les xarxes socials,. En primer lloc, volem expressar la nostra satisfacció perque estem avui aquí celebrant el Primer ple de l’estat de la Vila des que el 2014 es va incloure aquest format en el ROM. Ple proposat pel nostre grup i acordat per totes les forces polítiques.
Les eleccions del maig del 2019 van donar la victòria al PSC, però també van configurar un consistori molt diferent al d’anys anteriors, amb fets positius com la desaparició dels partits d’extrema dreta, i un bon resultat també pel nostre grup municipal. Els 3.220 vots rebuts a la nostra candidatura i els sis regidors obtinguts ens confereixen una gran responsabilitat com a principal grup de l’oposició. Responsabilitat que des del primer moment hem pres amb rigor i amb força per exercir tant la funció fiscalitzadora que ens pertoca, com per traslladar la veu de la ciutadania al consistori i fer realitat les propostes del nostre programa electoral. I per aconseguir- ho, des del primer moment hem tingut una actitud de diàleg i col·laboració amb la resta de grups de l’oposició i, en la mesura del que ha estat possible, també amb el govern. Treball que s’ha concretat en la presentació de 29 mocions , 19 de les quals han estat aprovades, 15 d’elles per unanimitat i 10 presentades conjuntament amb altres grups municipals. Mocions d’aprofundiment democràtic com ara la del codi de conducta i bon govern. D’altres per incidir en temes importants com la taula per a la pobresa energètica, per un municipi més feminista, o per una millora clara en la neteja viària. I també propostes encarades a garantir l’accés a l’habitatge, treballar per una cultura popular per a tots o recuperar la memòria històrica i antifeixista del municipi. Per altra banda, ens sentim orgullosos també del nostre paper com a canalitzadors de les demandes veïnals, traslladant al Ple millores concretes dels serveis i de l’espai públic.
I amb aquesta actitud, tant hem donat suport a propostes del govern, com en el cas del canvi de model de residus, com demanat la dimissió del regidor C. Soriano per la seva nefasta gestió com a responsable polític dels mitjans de comunicació públics, per posar dos exemples ben oposats. O com a resposta a la nova realitat imposada per la COVID 19, impulsant amb els altres grups de l’oposició la Taula per a la reactivació econòmica i social .
Davant d’això tenim un govern amb majoria absoluta. Un govern, però, que no té o no vol explicar el seu pla de mandat, del que no sabem quins són els seus objectius, ni quines les seves prioritats. I que es troba en constant transformació, pel que es veu. Amb regidories que no sabem ben bé a què es dediquen, com la de cohesió territorial; amb temes com els esportius portats des de dos regidories diferents; i amb alguna altra regidora que va perdent competències a marxes forçades. I com a novetat, la incorporació d’un nova regidora trànsfuga per dedicar-se a una sola temàtica que ja es duia des d’altres dues regidories. I ens preocupa especialment, perquè s’afegeix un nou càrrec al govern, quan no n’hi havia cap necessitat, ni per conformar una majoria ni per cobrir cap mancança, i per tant es veu clar que és una operació de Sr alcalde per desgastar un adversari polític. Preocupant també perquè és el segon cop que el PSC promou, blanqueja i normalitza un cas de transfuguisme polític. I també perquè suposarà un nou increment del cost econòmic. En el ple d’aprovació del cartipàs ja vam proposar una rebaixa dels sous dels membres del govern i també de les aportacions als regidors de la oposició. Per estalvi, però sobre tot per limitar la distància entre els sous dels càrrecs electes i els salari mitjà dels nostres convilatans. El govern no va acceptar rebaixar-se el sou, però si que ho va fer amb els de l’oposició. I si això era important a l’inici del mandat, amb la crisi provocada per la COVID, encara és més flagrant l’allunyament dels sous dels càrrecs del govern dels de la majoria de la ciutadania. I a sobre incrementarem el cost amb una nova incorporació del tot innecessària. Un missatge clar en direcció contrària al que caldria davant la greu situació econòmica i social que se’ns ve a sobre.
És el govern de la foto i els titulars, on la impressió que transmet moltes vegades és que és més important l’aparença que no pas el contingut. I aquesta obsessió, aquestes presses per fer-se fotos, els ha portat a oferir imatges lamentables durant el confinament o a vendre canvis sense contingut. Un exemple d’això el tenim en el recent canvi d’imatge de la RTV EL Vendrell. Han canviat la imatge corporativa, però hauria estat molt millor acompanyar-la de millores reals que és urgent solucionar, com els problemes d’humitats i insalubritat de l’edifici de la TV que comporten un risc per la salut dels treballadors; o digitalitzar el fons de gravacions en vídeo de tots els anys de vida de la Tv El Vendrell. Un munt d’anys d’història que podem perdre per la manca d’interès polític. O introduir ja les mesures per regular la pluralitat dels mitjans de comunicació públics i garantir la independència periodística de les persones que hi treballen, demandes recollides en una de les mocions presentades per l’oposició i que no s’han desenvolupat. I que són temes que anem reclamant a cada consell d’administració sense èxit, amb un president, el Sr Soriano, que es nega a escoltar les propostes de millora i a facilitar informació als representants de l’oposició. I per acabar amb aquest tema, llencem una reflexió: En pràcticament 1 any i mig, només m’han entrevistat una sola vegada com a portaveu de SP-ERC i cap a la resta de grups de l’oposició, tot i representar gairebé la meitat dels votants. Davant d’això més de vint entrevistes als membres del govern en el programa “Per què”. Que cadascú tregui les seves conclusions.
I pel mig va venir la COVID i ho va canviar tot. Un cop més vam posar per davant la responsabilitat de treballar en positiu per fer front a una situació excepcional, amb greus conseqüències per la salut, i amb un gran impacte econòmic i social. Tots els grups vam fer pinya amb el govern. I vam tenir clar que la resposta i la sortida a aquesta crisi l’havíem de cercar entre totes i conjuntament amb la societat civil. I d’aquí va sorgir, no sense dificultats per la manca d’interès inicial del govern, la Taula per la reactivació econòmica i social, Reactivem El Vendrell. Taula que ha recollit un conjunt de 28 mesures acordades per tots els grups municipals i entitats de la societat civil. I que inclou tant mesures de xoc per pal·liar els efectes més immediats com d’altres amb una mirada cap al futur, per canviar un model econòmic i de desenvolupament que s’ha mostrat molt ineficaç davant una crisi com aquesta. Incapaç també per afrontar la crisi climàtica que ja tenim a sobre. El dilema que ens trobàvem preparant la Taula, era, per una banda, l’augment de necessitats econòmiques per pal·liar els efectes sobre els autònoms, el petit comerç, o sectors claus com el turisme. I per l’altra, que la disminució d’ingressos i aquest increment de despeses posaria en tensió el pressupost municipal. Per tant, tots vam ser molt curosos en plantejar i acceptar mesures d’acord amb aquesta nova realitat.
Però de sobte, en el darrer ple, en un racó d’un dels 33 punts de l’ordre del dia, i sense que el govern donés cap explicació, ens trobem en què el Feder de Coma-ruga, de cop i volta, triplica el seu pressupost i s’incrementa la inversió en pràcticament 4 milions d’euros més. L’opacitat i la manca de transparència amb les que han amagat aquest tema deu ser deguda a la mala consciència que tenen, perquè saben que han pres una decisió, enmig de la pandèmia i quan ja en sabien les conseqüències, que va en sentit contrari de les necessitats que ens imposa la crisi econòmica i social que ja tenim al damunt. De veritat creuen que una decisió com aquesta no s’hauria d’haver explicat i consultat als vendrellencs? A principis d’estiu ens van consultar per fer una modificació de crèdit molt menor que la del Feder. No tocava fer-ho també en aquest cas? Així és com s’apliquen el Codi de bon govern, i els principis de transparència? Ja hem deixat clar que no compartim ni les formes ni el contingut d’aquesta modificació. L’objectiu de crear un centre neuràlgic per Coma-ruga al Tabaris es pot aconseguir també amb un edifici que preservi els mosaics del Padrós sense tenir un sobrecost tan desmesurat. Ara és temps de fer les inversions que posin la vida de les persones al centre, que resolguin les moltes necessitats que tenen els nuclis marítims com les inundacions, la dignificació del Barri ferroviari, les millores en la neteja o del patrimoni natural. I d’altres que afecten al conjunt del municipi que ja estan reflectides en la Taula per la reactivació. I no els hi acceptarem que després ens vinguin amb les rebaixes i ens regategin partides per executar les mesures de la Taula. Perquè no poden desentendre’s d’un acord tan ampli amb totes les forces polítiques i la societat civil. Perquè no tenen excusa. Encara són a temps de rectificar. I des d’aquí, de nou, els oferim la nostra col·laboració per esmenar una decisió tan fora de lloc en els temps que corren. No desaprofitin aquesta oportunitat. Els recordem que encara cueja el bluf de l’Escola de Música, per exemple, i sembla que no han après la lliçó...
I és que tenen molts temes pendents que no estan afrontant i que els tenim detallats en les mesures de la Taula de reactivació. Parlem d’habitatge. No ha estat mai una de les seves prioritats. 1.000 pisos buits en mans dels bancs, més de 500 famílies demandants d’habitatge social al Vendrell. Grans dificultats per la gent jove per emancipar-se, entre d’altres coses pels lloguers disparats. I què han fet vostès? Ben poca cosa. Quants habitatges socials han creat? ZERO. Calafell: 58 pisos buits cedits per la Sareb, Vilafranca: 15. Quants anys fa que vostès estan negociant amb la Sareb? Es van passar l’anterior mandat dient que ho estaven fent, on són els resultats? La pujada de l’IBI pels grans tenidors és una mesura necessària però no suficient si no s’emmarca en un pla global per l’habitatge que ja fa temps que hauríem de tenir , com tenen molts municipis semblants. I és que a més, a través de l’impuls per l’habitatge social podem mobilitzar molts recursos per millorar els edificis en mal estat, reactivant sectors econòmics estratègics pel futur que ja tenim aquí, alhora que anem resolent un dels problemes socials més candents. I que en resol d’altres que de fet només en són una conseqüència, com les ocupacions.
Parlem de la neteja viària, una de les queixes més unànimes. El Vendrell segueix brut. És una obvietat que tots veiem. Una de les causes són les deficiències de l’actual contracte de neteja viària. Però és que aquest contracte està caducat des de fa quatre anys. I no s’hi han posat a resoldre-ho i plantejar-ne un de nou. Tot just ara comencem a fer-ho, però ja hem perdut quatre anys!
Però no es tracta només de netejar més i millor. Hem de treballar per fomentar el sentiment comunitari i el civisme, per valorar molt més l’espai públic. I per fer-ho l’educació és la clau, educació com a eina de transformació social de molts dels temes que hem de resoldre, entre ells els de la neteja, però també la cura del nostre entorn, per treballar per la igualtat de gènere i molts d’altres.
I seguim amb altres qüestions que ens preocupen:
Atur i foment de l’ocupació.
Que l’alcalde digui que s’ha d’impulsar d’una vegada el Logis Penedès com a fórmula de creació de llocs de treball, demostra una vegada més que no tenen noves idees i s’entesten a voler recuperar projectes de fa 15 anys, que si realment haguessin tingut interès pels inversors ja s’haurien executat. Projecte amb una gran contestació social pel seu elevat impacte ambiental i territorial, així com per la creació de llocs de treball de baixa qualitat. Un pegat més per un municipi que necessita canvis profunds que el govern no sembla tenir cap interès a tirar endavant. Canvis que només vindran des d’una visió a llarg termini amb uns objectius assolibles i sostenibles socialment i territorialment.Seguim en un municipi i una comarca sense rumb clar, on es prefereixen els titulars buits de contingut que les propostes que poden generar un model econòmic sostenible i diversificat., Per això, entre d'altres mesures, ens cal diversificar l’economia en sectors estratègics que ens ajudin també a resoldres problemàtiques socials i ambientals que tenim sobre la taula, anar més enllà de l’emprenoduria i incentivar l’economia social i sòlidària i el cooperativisme com a sector emergent que crea ocupació posant l’economia al servei de les persones.
Seguretat ciutadana.
L’atur disparat es un caldo de cultiu pq s’incrementi la inseguretat, malauradament. I a part de reclamar a la Gene que es millorin les dotacions del cossos de seguretat i d’altres serveis públics com els bombers o la sanitat, hem de potenciar els serveis de mediació, els educadors de carrer i la prevenció de conflictes. Però el més essencial és millorar les condicions de vida de la gent, garantint els servies bàsics essencials, com són la feina, l’habitatge o l’accés a una educació de qualitat per tothom
Entitats i societat civil.
El teixit associatiu és el millor que tenim. I des de l’administració hi hem donar tot el suport que calgui pq puguin desenvolupar la seva tasca, i sobre tot evitar posar-hi traves innecessàries. Diverses entitats ens han fet arribat la manca d’empatia que perceben per part d’aquest ajuntament. No podem permetre que torni a passar el que ha succeït amb l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer, no ens podem permetre que, especialment les entitats que treballen amb les persones més vulnerables de la societat, es sentin tan poc cuidades que al final es vegin obligades a abandonar la seva tasca. Moltes de les subvencions que reben aquestes entitats són rídicules. Algunes han arribat a perdre la subvenció de tot un any per problemes burocràtics interns de l’Ajuntament. Cal revisar a l’alça aquests imports i aprofitar les seves energies per crear sinergies en aquestes qüestions tan sensibles. Cal implementar un projecte municipal global i integrador per a la diversitat funcional del Vendrell on les entitats puguin treballar en xarxa entre elles i amb l’Ajuntament per tal d’avançar decididament cap a la inclusió social de totes les persones independentment de les seves capacitats.
I en l’àmbit esportiu hi ha entitats que se senten de segona classe, com les que promouen l’atletisme, el running, activitats cada cop més en alça i que contínuament veuen aplaçades les inversions necessàries en la pista d’atletisme que des que va construir-se ja fa molts anys no s’hi ha fer res i acumula uns dèficits de manteniment notables
I també cal tractar molt millor a les iniciatives que sorgeixen en altres àmbits com els del lleure. Va ser vergonyós el que va passar amb la Farrastoltes d’aquest any i no pot tornar a repetir-se.
Cultura per a tothom.
Fa mesos que parlem de l’escola de música, de tot l’escàndol referent a l’edifici. Però no de la veritable funció que ha de fer l’escola. En el mes Pau Casals, és oportú pensar que el mestre no estaria massa satisfet de la funció social de l’escola, sent com era un gran defensor de fer arribar la cultura a tothom. Tenim un edifici magnífic malgrat tot, i un bon equip de professionals, però els números canten.
Dediquem només a personal mes de 800.000 euros a l’any per l’escola de música, per poc més de 300 alumnes matriculats. HI ha escoles de música que amb el mateix pressupost tenen el doble d’alumnes. I el problema ve per aquí, només poden accedir a l’escola alumnes de famílies que s’ho puguin permetre i no totes, perque tal i com està organitzada la capacitat màxima és limitada. Tampoc hi ha cap ajuda ni tarifa social per facilitar l’accés a persones amb pocs recursos. I això no pot ser, per garantir la igualtat d’oportunitats, per pura justícia social, aquesta situació s’ha de resoldre! Els emplacem a fer-ho tan aviat com sigui possible, repensem l’escola perquè hi pugui accedir tothom, quants més alumnes més aflorarà el talent, més possibilitats de formar grups diversos o ampliar el ventall d’estils musicals. És una bona ocasió que l’any que som capital de la cultura iniciem aquest procés.
Cohesió territorial
Cohesió territorial és no retirar la partida del bus a demanda que hagués pal·liat, en part l’enorme dèficit de transport públic en un municipi tan extens i dispers. Cohesió territorial és atendre amb diligència les demandes dels veïns d’urbanitzacions, com els de Mas Borràs, que fa un any que esperen una resposta a la seva proposta d’il·luminar el seu nucli amb plaques solars i perque es resolgui definitivament la urbanització del sector. I atendre també als veïns de Mas Astor, molt queixosos per com s’ha portat el tema del dipòsit, perque encara hi ha part del clavagueram que no està connectat a la xarxa i perquè el projecte de reparcel·lació fa anys que està encallat als despatxos de l’Ajuntament. O ho és també evitar que els veïns de la Carretera de Valls vegin que hi ha trams de carrer que mai es netegen i que no els hi posen la mateixa dotació de contenidors que a la resta del municipi
I és que en el fons, el que passa també és que estan atrapats en la seva pròpia teranyina, teixida durant tot els anys que han governat, juntament amb Convergència i amb el suport del PP, en que no han fet els deures que calia. I ara que potser tenen ganes de canviar les coses, com ens consta en alguns temes,no els ni negarem, es troben bloquejats amb la burocràcia administrativa, amb la manca de càrrecs tècnics en sectors estratègics, en contractes prorrogats de serveis que no funcionen. No pot ser que a tants ciutadans que presenten instàncies, no se’ls hi respongui en temps i forma com marca la normativa. No pot ser que es trigui mesos en reposar un semàfor en una cruïlla perillosa sense posar cap senyal provisional, que una saca de poda enmig d’una vorera al costat d’un centre escolar faci setmanes que estigui per recollir... . etc, etc etc.. .
En definitiva, i ja per acabar, queda molta feina a fer, i és responsabilitat de tots fer-la i fer-la bé. Ja en tenim prou de fotografies, falta de transparència i actuacions parcials. Ara cal abordar les necessitats immediates de la ciutadania, agreujades per la Covid, però també cal posar els pilars del Vendrell que vindrà, de la ciutat que volem: amb una economia diversa, sostenible i dinàmica; amb drets socials garantits; amb una cultura que reculli la diversitat i la riquesa del municipi i on tothom hi tingui accés; amb un territori i un paisatge cuidats, amb una educació sense segregació, que esdevingui el pilar de la igualtat i la cohesió. Un Vendrell ambiciós, orgullós i amb il·lusió pel futur. I hem de començar a treballar ja per aconseguir-ho, sabent que el camí és llarg. El nostre llegat en aquest mandat ha de ser començar a caminar decididament en aquesta direcció.
dimarts, de febrer 13, 2024
> Som Poble · El Vendrell
