7 de març de 2020

8 de març, una data que no oblidem, que no ignorem, que reivindiquem

El 8 de març ens evidencia una manera de veure i de viure el món social, un sistema de poder i una manera de sentir les relacions personals i interpersonals que són alienes i estan allunyades dels valors humans més bàsics i essencials.

El sentit del 8 de març respon a la lluita de les dones treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. El 8 de març de 2020, volem seguir manifestant-nos i lluitant per a obtenir millores laborals i socials, sense discriminació ni abusos. Això vol dir també lluitar contra el sistema patriarcal que fomenta des de fa segles aquesta desigualtat, sotmetent diàriament a dones de tot el món, de totes les edats i de totes les cultures en tots els seus vessants:

- Religiós, Sanitari, Cultural, Laboral, Judicial, Sexual, Social, Familiar, Vellesa, Habitatge, Maternitat, i un llarg etcètera.

El patriarcat, recordem, és una estructura social en la qual la totalitat de les relacions socials estan estructurades a partir del domini de l’home. La seva ideologia rau en la desigualtat entre homes i dones, establint que ells són superiors a elles. Sembla absurd, que en ple segle XXI encara tinguem un pensament dual, on una de les parts és menys persona que l’altra part. És a dir, un pensament que regeix i construeix el món social, laboral, cultural, sanitari, judicial, educatiu, etc. on l’home és superior a la dona. Un pensament dual on, a més de diferenciar entre home i dona, diferencia entre dona d’aquí/dona d’allà, home d’aquí/home d’allà, persona normal/persona discapacitada. Etiquetes que imposa aquest sistema on, la primera sempre dominarà a la segona, és a dir, sempre hi ha una que domina i l’altra que queda sotmesa vivint de forma recessiva, en lloc de crear un pensament on tots siguem iguals i puguem treballar en xarxa respectant les nostres capacitats, totes elles diferents, que poden convergir en la creació d’una societat més justa.

Aquest pensament capitalista i alhora patriarcal és el que s’ha de trencar. No hi ha dues formes de veure i viure la societat, n’hi ha moltes i aquestes treballen en xarxa segons el que decideixin lliurement, de manera més igualitària i cooperant per tal de créixer tots en la mateixa direcció.

Aquest sistema patriarcal aporta una violència estructural, que es manifesta en diferents àmbits: violència econòmica, violència social, violència sanitària, violència en el temps d’oci, violència institucional, etc. És un sistema depredador, colonitzador, dominador i imperialista que empra la violència per a sotmetre tot el que es diferencia dels seus patrons.

On volem anar? S’ha de definir una línia i un projecte que ens porti cap a una equitat social, i això significa deixar de veure’ns de manera dual i començar a veure’ns com a éssers humans, trencant amb els discursos i estereotips imposats, creant polítiques disruptives que canviïn el discurs dominant per un discurs més proper a la realitat social que estem vivint. 

Malauradament, els avenços en la millora de les condicions de vida de les dones treballadores difícilment es materialitzen, resten encara sobre el paper i en el terreny dels bons propòsits. Les xifres ens diuen que la violència, la desigualtat i la precarietat continuen i són d’una magnitud esfereïdora per una societat que s’autoproclama avançada.

El capitalisme neoliberal, juntament amb el poder patriarcal, creen desigualtats entorn les dones i entorn als col·lectius que no s’adapten a tot el que representa el pensament patriarcal, com pot ser el col·lectiu LGTBI. Per exemple: 

- Bretxa Econòmica: La globalització, les polítiques al servei del capitalisme neoliberal estan contribuint a generar més desigualtats on, la bretxa entre el nord global i el sud global, entre poblacions riques i poblacions pobres, cada cop és major.
- Bretxa de Gènere: Com sempre, som les dones les que patim més directament les conseqüències de la globalització neoliberal, augmentant així aquesta bretxa. Majoritàriament, les dones realitzen els treballs més precaris i pitjor remunerats, la tasca de les cures senseretribució.
- El Sostre de vidre que fa que malgrat l’accés a la formació i l’obtenció  dels millors resultats acadèmics, les dones no arribin a les cúpules de les estructures empresarials, acadèmiques i polítiques. 
-El Terra enganxifós que reté a les dones en aquestes posicions més baixes de les estructures de poder per les càrregues familiars i de cures que li recauen.

Per tal de combatre el patriarcat s’ha d’implementar un nou projecte social, més equitatiu, més respectuós amb el planeta Terra, on tots els éssers humans, construeixin una realitat social més propera al respecte a la vida, treballant en xarxa, dia rere dia, per assolir una convivència a l’alçada del nostre segle.



Convivència que respecti les nostres identitats múltiples, perquè estem als pobles i també a la ciutat; perquè som dones gitanes, som dones amb diversitat funcional, som dones amb diversitat sensorial i intel·lectual, som dones migrades, som dones velles, som dones joves, som –en definitiva- dones. Perquè la nostra orientació sexual i la nostra identitat de gènere la decidim nosaltres. Som lesbianes, som transsexuals, som bisexuals, som intersexuals, som queer, som heterosexuals, som asexuals. Som el que volem ser i ho decidim nosaltres.

Som totes les dones que han sigut assassinades pel tauró patriarcal, de totes les formes possibles, tant físicament com psicològicament, som les refugiades, som les que estan ara mateix sobre una pastera al mediterrani.

Les feministes, des de fa segles, proposem una altra forma d’entendre i de relacionar-nos amb el nostre entorn i amb el nostre medi. Canviem el món en el qual volem viure i el món que volem que heretin les properes generacions. Volem un món on qualsevol ésser humà es pugui moure en llibertat per tots els espais, gaudint d’una vida lliure de violències masclistes, lliure de la violència sexual que practica el patriarcat per a expropiar-nos del nostre cos.

Prou! El patriarcat i la seva altra disfressa, el feixisme, ens vol callades, sotmeses al seu poder, amb por. El patriarcat no pot seguir desposseint-nos del nostre poder de decisió envers la nostra vida, envers les nostres relacions, envers els nostres sentiments, envers la nostra opció de vida, envers les nostres capacitats, envers la nostra economia, envers la nostra cultura, envers l’espai que volem crear en la nostra realitat social, envers les accions judicials. 

El patriarcat crea subjectivitats que ens fa creure per natura, dominades; que ens fa pensar que no tenim dret a ser iguals; que ens minva l’autoestima quan expressem la nostra particularitat. Per això, al mateix temps querebutgem les polítiques capitalistes patriarcals que accentuen la nostra precarietat com a col·lectiu, també volem esfondrar les bases de tot un sistema de pensament i de poder junt amb les estructures creades entorn aquesta ideologia. 

Prou de violència contra les dones!

25 de febrer de 2020

Obrir i dignificar el carrer Barcelonès: una necessitat pel veïnat

La coalició Som Ponle-ERC va demanar en el darrer Ple dignificar la zona corresponent al Pla parcial "El Tancat del Galan", situada al Mas d'en Gual limitant amb el Carrer Barcelonès i de la que en resta finalitzar la seva urbanització.

Es va demanar, concretament, que la vorera d'aquest sector en el carrer Barcelonès s’obri al públic i sigui practicable amb seguretat, ja que ara hi ha una tanca metàl·lica que ho impedeix, des de la part més alta del Mas d'en Gual fins al Centre Educatiu Marta Mata.

Tenint en compte que la zona sense acabar d’urbanitzar no està recepcionada per part de l’Ajuntament, però sí que compta amb enllumenat públic (l’enllumenat és un servei que presta l’Ajuntament) el, aleshores, regidor de Som Poble, Alfredo Valdivielso, durant el ple del passat mes d’abril del 2019 va fer una pregunta amb relació a la situació de la zona.

El govern va confirmar que no està recepcionada, però  que existeix un conveni perquè algunes voreres es puguin fer servir (Zona Marta Mata) i per posar en marxa l’enllumenat.
Atès que existeix aquest conveni reconegut pel govern, però que no es va fer arribar mai al nostre grup malgrat haver-lo demanat; ara els regidors de Som Poble-ERC l’han tornat a sol·licitar. 





Així mateix, s’ha demanat que tota la vorera ara tancada del carrer Barcelonès s’obri als ciutadans i es desplaci el tancat cap enrere, dignificant així aquest espai que es troba en un estat de degradació important.
D’aquesta forma els ciutadans guanyaran un espai públic que a la vegada és un important itinerari escolar des del barri cap a les zones escolars i esportives.

I així mateix aquest hauria de ser un primer pas per poder normalitzar, millorant-ne l'estat i garantint-ne la seguretat, la utilització de tot aquest sector que ara per ara ja s'utilitza deforma espontània i massiva pels veïns d'aquest barri i zones pròximes. 

24 d’octubre de 2019

Valoració del debat d’Ordenances Fiscals. Ple Ordinari del 21 d’octubre de 2019

Aquest passat dilluns, el Ple de l’Ajuntament del Vendrell va aprovar les Ordenances fiscals de l’any 2020, que certifiquen una pujada de la taxa de la brossa del 10%.

En primer lloc, des de Som Poble – ERC s’ha defensat la necessitat de debatre les ordenances fiscals de manera individualitzada, per tal de facilitar l’assoliment d’acords en determinats punts. Aquest govern, però, ha heretat la manera de fer de mandats anteriorspresentant les ordenances en bloc i, per tant, furtant a la ciutadania i a l’oposició la possibilitat de generar un debat polític en profunditat i assolir punts d’acord.
El tarannà despòtic i la manca de voluntat de diàleg per part del govern, ens ha conduït cap a una important pujada de la taxa de la brossa, un fet que és encara més greu si tenim en compte l’escassa qualitat en la prestació d’aquest servei, el mal estat i mala distribució dels contenidors, l’ús de maquinària antiquada, sorollosa i ineficient, etc. Especialment greu als barris de Coma-Ruga, el Francàs i a les urbanitzacions del municipi. El mateix Sr. Santos, regidor del PSC, va reconèixer que la prestació d’aquest servei era ineficient. 
Des de la coalició entenem que la mesura respon únicament a un afany recaptatori que és del tot inapropiat en l’actualsituació social i econòmica de la majoria de vendrellencs i vendrellenques, ja que únicament contribueix a carregar més l’economia familiar. 
Per altra banda, la pujada de la taxa de la recollida de la brossa s’anunciava el mateix dia que el nomenament de Víctor Pérez, exregidor de Ciutadans, com a càrrec de confiança. Aquest fet ens ha de fer recordar que l’interventor municipal ja va advertir que la proposta de sous i càrrecs de confiança de l’actual govern era insostenible, i que seria necessari pujar els impostos per a pagar els seus sous. Dit i fet. 
Per altra banda, lamentem que el govern municipal rebutgés, durant el ple del passat 21 d’octubre, les esmenes a les ordenances fiscals proposades per Som Poble – ERC, unes esmenes encarades no només encarades a garantir la recaptació municipal, sinó també destinades a ser eines de transformació del Vendrell, en clau de justícia social, transició ecològica i foment de l’economia responsable. 
Per últim, valorem positivament la recàrrega de l’IBI de fins al 50% que s’aplicarà als grans tenidors de pisos buits, com a mesura per a incentivar la incorporació d’aquests habitatges al parc de lloguer social. Tot i això, entenem que aquesta és una mesura insuficient i poc planificada, que pot esdevenir poc efectiva si no s’emmarca en un Pla municipal d’habitatge que desenvolupi totes les mesures i protocols que ha d’aplicar l’Ajuntament en el cas de detecció d’habitatges buits.  
Des de Som Poble – ERC continuarem treballant per la construcció d’un municipi més just socialment, més equitatiu econòmicament, democràtic i al servei de les persones.

23 d’octubre de 2019

L’Alcalde del Vendrell decideix donar suport a la repressió

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha donat l’esquena als membres del govern legítim de Catalunya, condemnats a més 100 anys de presó pel Tribunal Suprem, i ha compromès a l’Ajuntament de la vil·la amb la repressió de la protesta popular per la sentència.

El ple de l’Ajuntament del Vendrell del dilluns 21 d’octubre, celebrat mentre tot Catalunya viu una situació d’excepcionalitat pel rebuig ciutadà a la sentència, ha discutit dues mocions contraposades. Una presentada per tots els grups de l’oposició, Podem, Primàries, Junts pel Vendrell i Som Poble – ERC, reclamant la llibertat immediata de tots els presos polítics i declarant el compromís de l’Ajuntament amb el dret d’autodeterminació, el rebuig de la criminalització del moviment independentista, el reconeixement dels representants electes del poble català, treballar amb la resta d’institucions en favor la llibertat i els drets polítics i adherir-se a les mobilitzacions contra la sentència tot rebutjant la repressió que estem vivint. L’equip de govern va presentar una contra-moció per “la convivència i el diàleg”, que avalà la interpretació repressiva de les lleis que fa l’Estat. 
El Ple no va poder decidir sobre aquests temes perquè les dues votacions van quedar en empat: 10 vots a favor, 10 en contra i una abstenció en ambdós casos. Va ser l’alcalde qui va utilitzar el seu vot de qualitat per rebutjar la petició de llibertat dels presos i aprovar el suport de l’Ajuntament a la repressió. Però en una nova mostra de menyspreu a la democràcia i al Ple, Martínez ni tan sols es va molestar en argumentar la seva decisió. 
En un Ple sense majoria, dividit exactament per la meitat, l’alcalde “de tots” demostra què entén per diàleg i decideix en favor dels seus sense cap justificació, aplicant el poder formal que li atorga el seu càrrec. I no és que el seu escuder, el Sr. Soriano, hagués aportat gaires raons al debat, més enllà de repetir mecànicament que Espanya és una democràcia i pretendre demostrar que s’ha trencat la convivència perquè algú l’ha rebutjat en un grup de WhatsApp. Al seu costat Maria Luz Ramírez, de Ciutadans, li va voler fer dir a la Constitució coses que la Constitució no diu, al marge de quina opinió es tingui d’aquesta Constitució.
Des de l’oposició, Òscar Blasco, de Podem, va recordar que tots els drets que tenim institucionalitzats son resultat de les lluites socials al carrer. Josep Maria Llassat, de Primàries, va defensar que l’independentisme ha arribat a ser majoritari a Catalunya com a reacció a l’anticatalanisme que han promogut, amb força èxit, els partits majoritaris a la resta de l’Estat. Per Josep Mercadé, de Junts pel Vendrell, no hi ha diàleg perquè l’Estat mai s’ha assegut a dialogar amb els representants de Catalunya. 
Per Som Poble – ERC, Josep Mañé, amb la sentència el Tribunal Suprem posa en perill els drets democràtics i es carrega els drets de manifestació i reunió, la llibertat ideològica i d’expressió, ja que deixa en mans dels tribunals decidir quina manifestació és legítima i quina és “sediciosa”, si un jutge considera que posa en perill el règim. Alhora va defensar les mobilitzacions ciutadanes, reafirmant el caràcter del moviment independentista i rebutjant la criminalització dels joves que surten al carrer i es defensen de la violenta repressió policial, des de l’1 d’Octubre fins avui. 

4 de maig de 2019

Som Poble-ERC reivindica la necessitat d'acabar la construcció del Casal de Gent Gran


L'edifici està situat a la zona del Tancat del Galan

La construcció del Casal de Gent Gran del Tancat del Galan es consolida com una de les propostes prioritàries de Som Poble-ERC per al proper mandat. La zona en que està prevista situar-hi l'equipament ha estat una eina d'especulació en múltiples ocasions, fent perillar el seu ús inicial.

No obstant, la proposta va més enllà. Som Poble-ERC considera que l'espai podria ser, alhora, un lloc per a la gent jove on es podrien produir sinergies d'enriquiment mutu entre generacions.

Tot i així, i malgrat la gran il·lusió que la continuació d’aquest projecte produeix, cal reconèixer que presenta dues problemàtiques serioses: l’estat de l’estructura que està abandonada des de fa set anys sense cap mena de protecció i els recursos econòmics per a la finalització de l’edifici i els seu equipament i manteniment.



Un parc d'horts urbans al costat del Casal

Som Poble-ERC aposta per la creació d'un parc comestible d'horts socials i ecològics al Tancat del Galan, al costat de l'inacabat Casal de Gent Gran. La proposta es consolida com una bona mostra de les línies estratègiques del seu programa polític per a aquestes eleccions municipals, responent a un criteri prioritari: la necessitat d'invertir en tot allò que generi un important retorn social i ambiental.

Sostenibilitat ambiental, sobirania alimentària, dinamització comunitària... són alguns dels aspectes que posa en valor la candidatura després d'haver redactat el projecte a partir dels debats celebrats en les diferents fases d’elaboració col·lectiva del programa electoral.

El Vendrell, a 4 de maig de 2019

Twitter Facebook Favorites More

 
Dissenyat per Som Poble - El Vendrell | 2014