2 de setembre de 2020

La menor de les conseqüències


Fa pocs dies, a Vallcarca va aparèixer una pintada que més o menys deia 'El problema és l’especulació, i els okupes són la menor de les seves conseqüències'. I és cert. A Catalunya durant el 2019 es van dictaminar poc menys de 12.500 desnonaments, és a dirmés d’un desnonament cada hora

El preu del lloguer a Catalunya s’ha incrementat un 60% entre el 2014 i el 2019 i el nombre d’habitatges buits en mans de bancs i grans tenidors és de 50.000. 

Això no vol dir que no existeixi un problema específicamb les ocupacions, sobretot quan aquestes estan vinculades a tràfic de drogues o generen problemes greus de convivència, i en aquests casos evidentment que s’had’actuar de manera àgil i eficaçPerò cal anar més enllà, les ocupacions són només la conseqüència d’un problema general d’accés a l’habitatge. I aquí sí que hi trobem els grans criminals que no surten a les notícies: les entitats financeres, empreses immobiliàries i fons voltor que mantenen desenes de milers de pisos buits, els que expulsen, emparats per la justícia, a milers de famílies de la seva llar cada any. Un estudi recent, realitzat per l’Obra social BCN, indica que un 70% de les ocupacions de Catalunya són realitzades per famílies que es troben, gairebé en la seva totalitat, sota el llindar de la pobresa. A més, i aquí està la clau de la qüestió, més del 80% dels habitatges ocupats són de bancs o grans propietaris. 


Allò que interessa als bancs no ens convé a nosaltres.


Ens trobem davant una campanya d’alarmisme, on es busca sobretot generar pànic i confusió. La por fa que actuem de manera irracional i que busquem culpables, uns culpables que ja s’encarrega d’assenyalar la dreta i l’extrema dreta mediàtiques, i que curiosament són els seus sospitosos habituals: persones migrades, gitanes, ganduls que viuen de ‘les paguetes’ del govern social-comunista (?), etc. Però es tracta d’això només, d’assenyalar les ocupacions per desviar l’atenció i deixartranquils als bancs? Segurament no. 


La por també té un altre efecte: que s’exigeixi a l’estatmés mà dura per acabar amb allò que genera inseguretat. En aquest cas, es juga amb la idea que qualsevol persona pot perdre la seva llar perquè s’hi han instal·lat uns ocupes, però aquesta és una idea que cal desmentir. I aquí està un dels elements clau, com hem vist la gran majoria dels habitatges ocupats són propietat de bancs o grans tenidors, però amb una campanya d’alarmisme, on es diu que qualsevol pot tornar de vacances i trobar-se la casa ocupada, s’aconsegueix que allò que és un interès específic dels grans propietaris, es percebi com un interès general de la ciutadania, i que la demanda de més mà dura contra les ocupacions passi a ser una demanda amb ampli suport social, malgrat que després no ens afecti en res, o fins i tot ens pugui perjudicar


Desemboliquem la troca: ningú ocuparà casa teva.


Arribats en aquest punt, cal explicar algunes coses. Si algú entra en una primera residència, aquesta persona està cometent un delicte de violació de domicili, davant del qual la policia de manera immediata pot intervenir -sense ordre judicial- per a posar fi a l’activitat delictiva. La primera residència, la residència on vius, és intocable. El delicte de violació de domicili està penat amb fins a dos anys de presó o quatre si s’ha usat intimidació o violència. En el cas que la policia tingui dubtes sobre si es tracta d’una residència en ús, es pot recórrer al jutjat de guàrdia, que decretarà el desallotjament cautelar si s’aporten evidències que es tracta d’un habitatge usat pel propietari. La mateixa lògica s’aplica en el cas de segones residències.

 

La cosa canvia si l’ocupació es realitza en un habitatgebuit, en aquest cas el delicte que es comet és d’usurpació, un delicte lleu castigat amb pena de multa. En aquests casos la policia té més dificultats per actuar de manera directa i els processos judicials es poden allargar mesos o anys.

Aquestes últimes són les ocupacions reals, les que passen i, com hem dit, afecten principalment a entitats financeres, unes entitats financeres que a més s’estan preparant per a un probable increment dels desnonaments a causa de la crisi de la Covid-19. Davant aquesta situació, és fàcil arribar a la conclusió que la campanya mediàtica en contra de les ocupacions és una eina de pressió per aconseguir una reforma de la llei que faciliti l’expulsió de les persones que ocupen habitatges buits, i potser de pas, agilitzar també els desnonaments. Un pas més per a garantir el dret a la propietat -i a especular amb aquesta-per sobre del dret fonamental d’accés a un habitatge digne

 

Josep Mañé Chaparro

24 d’agost de 2020

Valoració de la manifestació en contra de Som Identitaris del 18 d’agost

Des dels col·lectius organitzadors valorarem molt positivament la resposta popular de rebuig a la manifestació de SOMI al Vendrell del passat dia 18d’agost

En aquesta manifestacióque comptà amb la presènciaoportunista del seu líder, Josep Anglada, el grup feixista amb prou feines va poder arreplegar una quinzena de persones, mentre gairebé un centenar de veïns de la comarca els van plantar cara i els van recordar que no són benvinguts, ni ells ni la seva ideologia antidemocràtica i excloent


Volem recordar que mentre va durar la manifestació, les forces de seguretat van protegir en tot moment l’acte de SOMI, mentre que van carregar contra els manifestants antifeixistes.


Repudiem també la manipulació informativa duta a terme per mitjans de comunicació estatalss centrats en blanquejar el feixisme que en reflectir els fets ocorreguts 



En la manifestació també queda palès la utilització que està donant l’extrema dreta de la seguretat ciutadana com a eina per criminalitzar i assenyalar grups de persones pel seu origen i la seva situació socialfruit de les mancances i pobresa causades per la dinàmica del capitalismeagreujada actualment per la crisi  de la Covid-19Aquesta criminalització va orientada a la retallada de drets i al creixement del racisme i el sexisme com a eina per dividir la societat mentre els rics són cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres. 


Aquest creixement del feixisme no és un  fenomen nou a la comarca del Baix Penedès. Recordem que en el passat PxC (antecedent de SOMI) va arribar a tenir 5 regidors al consistori Vendrellenc i que altres grups d’extrema dreta tenen implantació a la comarcaEl Baix Penedès, per la seva estructura econòmica i social i la dependència desectors vulnerables a les crisis econòmiques i amb uns índexs de desocupació i pobresa molt preocupants és un terreny adobat per al sorgiment de propostes polítiques basades en el racisme i l’autoritarisme com a falsa solució als problemes socials.


Per aquest motiu els col·lectius convocants anunciem que preparem la creació d’una xarxa organitzativa per combatre l’extrema dreta a la comarca.

17 d’agost de 2020

Comunicat davant la convocatòria de SOMI i Josep Anglada al Vendrell


L’Esquerra Independentista del Baix Penedès es mobilitza novament per mostrar un rebuig clar i contundent davant la manifestació convocada a la vila del Vendrell per la formació feixista de Som Identitaris (SOMI)  i el seu representant Josep Anglada. Diem amb força i fermesa:  fora feixistes dels nostres barris!!

Coneixem de llarg la formació i el seu lider per la seva ideologia racista i classista i pel foment de la xenofòbia i l’odi racial amb mentides populistes i discursos sense fonaments contra la convivència i els drets més elementals. Aquest no és més que un nou intent d’utilització demagògica de la misèria i de la seguretat ciutadana per part de l’extrema dreta per tal d’introduir un discurs d’odi racial, dividir a la classe treballadora i de fexistitzar la nostra societat. 



A Vendrell ja coneixem bé l’oportunisme que practica l’extrema dreta i cal plantar cara, desmuntar mentides, i mostrar el rebuig de la nostra societat davant d’aquestes maniobres. 

Aquesta concentració és una mostra clara de rebuig al feixista Josep Anglada, al seu partit i al seu discurs xenòfob, racista i classista, deixant ben clar que no és benvingut al municipi del Vendrell ni a la comarca. Perquè en aquest país i en aquesta comarca no tolerem cap feixisme, cap, i òbviament tampoc el feixisme identitari sigui català o espanyol.

Aquesta concentració és també una crida a totes les persones de conviccions democràtiques i a totes les organitzacions de la societat civil a sumar-se per a dir a Som Identitaris (SOMI) i a Josep Anglada ben alt i clarament: no sou benvinguts.

Seria aquesta una ocasió per demanar a tots els ajuntaments de la comarca declarar cadascun dels pobles i ciutats del Baix Penedès municipis antifeixistes. 

Des de cada racó de la nostra comarca, i arreu, cal dir amb fermesa: no enganyareu a ningú amb la burda demagògia, no volem feixisme, ni feixistes als nostres barris i pobles i ens trobareu sempre davant. No passareu! no passaran!

7 de juny de 2020

Resposta al Sr. Chrisrtan Soriano, Primer tinent d’Alcalde del Vendrell

En el Ple del passat 27 d’abril tots els grups municipals del consistori vam aprovar la creació d’una taula de diàleg per a la reactivació econòmica i social. Taula que vam acordar que estaria formada per tots els grups municipals i pels representants de la societat civil que tinguessin alguna cosa aportar per poder sortir de la crisi generada per la Covid 19.  Amb l’objectiu d’activar mesures de xoc  per pal·liar-ne els efectes més urgents i colpidors però també per fixar la mirada en el mig i llarg terminii cercar alternatives a l’actual model econòmic que ens facin més resistents per poder sortir-nos-en millor en les futures crisis que puguin esdevenir.

En el Ple del 25 de maigel Grup Municipal de Junts pel Vendrell va presentar una altra moció perquè s’accelerés la creació de la Taula acordada. Atès que, malgrat les dues reunions que van celebrar-se per activar la Taula, la percepció compartida per tots els grups de l’oposició era que el Govern no hi estava posant totes les energies que calien i s’estava perdent un temps preciós per poder treballar conjuntament per sortir de la crisi.
No és fins una setmana després que el Sr. Soriano ens convoca a la tercera reunió per desencallar la Taula de diàleg, reunió que fem el passat dimecres dia 3 amb resultats engrescadors, ara sí. Fet que celebrem, malgrat no acabar de compartir, per part del nostre Grup Municipal, algunes de les mesures acordades. Discrepàncies que  vaig expressar durant la reunió, i a l’endemà quan el representant del PSC ens va enviar a tots els grups l’acta-resum de la trobada.  Bàsicament centrades en una qüestió que des del primer moment hem defensat, que no és altra que qualsevol representant de la societat civil que vulgui aportar propostes en aquesta Taula ho pugui fer. Com posem límits a la participació, com podem defensar que unes entitats volem que hi siguin i d’altres no? 


El mateix dijous per la tarda, a petició de RTV El Vendrell (petició feta el dia abans i abans que se celebrés la reunió de la Taula), a rel d’un article del company regidor Josep Mañé, escrit feia uns dies precisament per insistir novament en la necessitat d’activar la Taula (https://www.rtvelvendrell.cat/som-poble-erc-celebra-els-progressos-de-la-taula-de-dialeg-per-la-reactivacio-del-vendrell-pero-la-vol-mes-oberta/en les que expressem la nostra satisfacció pels avenços aconseguits en la reunió de dimecres, i també expliquem, de nou, els punts on creiem que cal seguir parlant-ne.

La sorpresa, majúscula, l’hem tingut en escoltar les declaracions del Sr Christian Soriano (https://www.rtvelvendrell.cat/christian-soriano-lamenta-que-som-poble-erc-es-desdigui-dun-acord-consensuat-a-la-taula-de-dialeg/en les que acusa amb males paraules a Som Poble-ERC de voler trencar la Taula de diàleg. I centra en la meva persona les crítiques, titllant-me d’incapaç de transmetre l’opinió del Grup Municipal que represento. Interpretem que s’enfada també perquè pensa que hem convocat expressament a la RTV per airejar les discrepàncies, però acabo d’explicar com va anar. Potser no vaig ser prou vehement en la reunió  explicant la meva opinió, o el dia després quan va enviar el resum escrit de la mateixa, o no vaig deixar prou clar, com miro de fer sempre en les Juntes de Portaveus, que el posicionament del Grup Municipal el fixem un cop hagi traslladat les propostes que sorgeixin en aquestes trobades. Perquè és així,  sóc portaveu d’un grup municipal format per dues organitzacions de caràcter assembleari on les decisions les prenem conjuntament, Potser li sembla estrany i no comparteix aquesta manera de funcionar. Però és aquesta i tan legítima com la que pot tenir el Grup Municipal del PSC i que mai m’atreviria a qüestionar.

Ens preocupa la reacció airada i injustificada  del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, podria semblar talment que busqui qualsevol excusa per que la Taula no tiri endavantVull creure, sincerament, que aquesta no és la voluntat del Sr. Soriano ni del Govern que representa i que tot ha estat un malentès que podem acabar d’aclarir en la propera reunió convocada per aquest dilluns.  Per part nostra no serà que aquesta Taula no avanci i esdevingui una eina útil per superar els efectes de la COVID19 sobre la nostra societat, d’això en pot estar segur. I com pot veure, mal li pesi, des de Som Poble-ERC  segueixen confiant en la meva persona per exercir de portaveu del Grup Municipal, tasca que m’enorgulleix i que seguiré fent amb l’objectiu  de treballar per una societat més justa i igualitària i  sempre amb la cerca del  bé comú com a guia de les meves accions.
Ens trobem el dilluns a la Sala de plens, amb les voluntats intactes d’arribar als acords necessaris per treballar plegats, grups municipals i societat civil, i trobar la millor manera de sortir-nos-en.

Amb afecte, 

Marc Robert Jané – Portaveu del Grup Municipal de Som Poble-ERC i membre de l’Assemblea Permanent de Som Poble. 

3 de juny de 2020

El punt d’inflexió: o canviem o ens ensorrem

Som hereus d’una tradició política nefasta, on la falta de perspectiva, el curt termini, i l’obsessió de quedar bé per esgarrapar quatre vots han passat sempre per sobre de les necessitats socials, la modernització de l’administració local i el desplegament d’un projecte de Vila que vagi més enllà de quatre anys.

Atur, precarietat, segregació, falta d’habitatge públic, manca d’espais verds i d’un espai públic pensat pels vianants, brutícia, etc. Tenim problemes estructurals que difícilment es solucionaran en menys de 10 i 15 anys, però que no milloraran mai sense un govern responsable que estigui disposat a fer el primer pas, a seure, a buscar el consens polític i social per a començar la feina. Davant aquesta necessitat urgent, trobem el de sempre, un govern obsessionat amb la imatge i cada vegada més prepotent, incapaç de definir un rumb clar.

Al municipi ja tenim gairebé totes les grans superfícies possibles mentre el petit comerç s’enfonsa (on està el nou POUM? On està el nou Pla director de promoció econòmica?). Sobre el servei de neteja, que presta l’empresa FCC –imputada per corrupció- amb un contracte caducat des del 2016, per què encara no s’ha fet absolutament res? Per què no es planteja d’una vegada la necessitat de municipalitzar el servei per a garantir-ne la qualitat? Habitatge social res. Segregació escolar? Canvi de nom del Teresina Martorell i problema resolt. Les urbanitzacions a la seva sort, i així amb tot. Es podria fer un llistat de promeses, mesures i mesuretes que al cap i a la fi ningú sap massa bé si serviran per alguna cosa.



Tenim a sobre una profunda crisi social i econòmica. Ens trobem en un punt d’inflexió: o canviem o ens enfonsem. Cal que ens posem al cap d’una vegada que el principal llegat d’aquest mandat no ha de ser empedrar un carrer o inaugurar un equipament, sinó posar els fonaments d’una economia forta, diversificada i innovadora, capaç de garantir ocupació de qualitat i vides dignes. Tenim potencialitats, ens falta ‘només’ una bona planificació, voluntat d’executar-la, i no vendre’ns als especuladors a les primeres de canvi.

La Taula de diàleg és l’eina per a plantejar aquesta estratègia de futur. Un espai, on es convocaran els agents socials i econòmics (i caldrà buscar maneres d’interpel·lar al conjunt de la ciutadania) per a elaborar un pla de rescat social i econòmic d’aplicació immediata, així com les línies de treball que caldrà desenvolupar en el mitjà i llarg termini. Cal dir-ho, de moment no hi ha res de tot això, la Taula no s’ha convocat i sembla que el govern té poc o nul interès a fer- ho. Seguim amb la política del curt termini, la que es fa només per sumar punts de cara a les pròximes eleccions i per alimentar la carrereta política d’alguns.

Josep Mañé Chaparro, regidor de Som Poble-ERC i membre de l’Assemblea Permanent de Som Poble.

Twitter Facebook Favorites More

 
Dissenyat per Som Poble - El Vendrell | 2014