23 de novembre de 2020

Manifest amb motiu del 25 de novembre : dia internacional contra les violències masclistes

Un any més, el 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes, arriba amb una xifra alarmant de feminicidis. Aquest any, a Catalunya han mort 9 dones i una nena en mans del patriarcat. Els assassinats són només la cara més crua i visible de les violències que patim. El feminicidi és l’última conseqüència d’un sistema que legitima i perpetua tot un seguit de violències estructurals: la imposició de rols de gènere, la pressió estètica, l’assetjament al carrer o en espais d’oci, la feminització de la pobresa, les agressions sexuals i les violacions, etc.

La crisi del Covid-19 ha comportat també una accentuació d’aquestes violències. El confinament decretat per l’estat d’alarma entre el març i el juny, així com les mesures d’aïllament social posteriors, han comportat, en molts casos, l’obligatorietat de conviure 24 h amb l’agressor, un increment del factor de risc per a les dones, però també pels infants que conviuen amb maltractadors. Aquest context de pandèmia i confinament, no només es dificulta considerablement l'accés a la denúncia, sinó que també es fa més estret el possible accés a xarxes familiars, comunitàries i laborals que podrien oferir contenció i ajuda, tal com recull la Plataforma unitària contra les violències de gènere. 

De la mateixa manera, l’impacte econòmic i social de la pandèmia ha accentuat els processos de feminització de la pobresa. Ja al març, la taxa del risc de pobresa entre les dones catalanes era del 24,1%, sis punts per sobre de la dels homes, segons dades de l’Institut català de les dones. Les dades de l’EPA de l’últim trimestre ens indiquen que l’atur entre les dones se situa en el 14,3%, un 2% per sobre que en el cas dels homes. 

Al Vendrell no és aliè a aquesta realitat, per això cal seguir buscant eines per erradicar aquestes violències i discriminacions vers les dones. Una d'aquestes eines és el Protocol municipal d'actuació davant les violències sexuals en entorns d'oci que aprovarem al proper ple de El Vendrell. És primordial que tant la ciutadania com els professionals tinguin un manual d'actuació amb perspectiva feminista per tal de poder detectar quan es produeixen aquestes violències, des de les més normalitzades fins a les més evidents, sobretot en un entorn en què prima la llei del "tot s'hi val". Cal implicar al conjunt de la ciutadania mitjançant campanyes de sensibilització i així fer arribar el com actuar, com acompanyar i a qui acudir. A més, aquest protocol ha comptat amb la participació de les entitats feministes del municipi, dels col·lectius de dones, dels partits polítics i de la ciutadania en general, i per tant, el dota d'una riquesa i visió pròpia del territori.

De nou, el moviment feminista marca el camí, sortint al carrer per denunciar i combatre les violències masclistes i l’estructura patriarcal que les sosté, però també teixint xarxa per a generar espais de confiança, suport mutu i treball pedagògic per a construir relacions sanes basades en la igualtat, el desig i el respecte. Un moviment feminista que, com tot moviment transformador, es troba freqüentment en el punt de mira de la repressió, com així ho hem vist recentment en el cas de les companyes de 8 Mil motius, a les quals demanen 3 anys de presó i una multa de 26.000€ per tallar les vies del tren durant la vaga feminista del 2018. Des d’aquí volem manifestar el nostre suport i solidaritat a totes les persones encausades pel simple fet de participar en mobilitzacions o militar en organitzacions feministes. 

Queda molta feina a fer, i el 25 de novembre ha de ser només un recordatori de tots els reptes que, entre totes, hem d’assumir. El creixement de l’extrema dreta, el desmantellament dels serveis públics perpetuat durant els darrers anys, la reforma laboral que ens precaritza i empobreix, la llei d’estrangeria que deixa a les dones en situació irregular en un estat d’indefensió total, etc. són només algunes de les amenaces que cal afrontar, i que només a través de l’organització feminista i del treball colze a colze podran ser superats: avancem cap a una societat que enterri per sempre el patriarcat, per una societat justa, igualitària i lliure  de violències masclistes. 

Som Poble - ERC


12 de novembre de 2020

Urbanisme tàctic: una oportunitat d'avançar cap a l'urbanisme popular

Recentment s'ha generat un intens debat al voltant de l'urbanisme tàctic, que ha guanyat impuls en diverses ciutats catalanes a causa de la crisi del Covid-19. La necessitat de guanyar espai per facilitar que els vianants mantinguin la distància de seguretat, ha propiciat tot un seguit de mesures urbanístiques d'urgència: talls del trànsit en alguns carrers, zones de pas per a vianants pintades sobre l'asfalt, tanques que delimiten l'espai que poden ocupar les terrasses, no sobre la vorera, sinó on abans hi havia places d'aparcament, jocs infantils pintats a terra.

Com sempre que es planteja alguna cosa que pot suposar un canvi de model les crítiques han estat diverses, algunes molt raonables (si es limita la circulació amb vehicle privat, cal garantir un transport públic digne) i altres que sonen més a excusa o a por al canvi (els carrers s’han pintat amb colors estridents i trenquen l’estètica del barri/ciutat).  




També és una oportunitat per combatre l'especulació i racionalitzar les inversions públiques. Les proves temporals que ens permet fer l'urbanisme tàctic amb un cost econòmic molt reduït, possibiliten veure quines mesures són més adequades: si aquell carrer es pot convertir en zona per a vianants, o si aquell espai és adequat per a fer-hi una zona de jocs o una zona de socialització i descans, fent l'obra definitiva només en els casos que es verifiqui una necessitat real. 


Al Vendrell, els camins escolars, dels que se’n parla des de fa anys sense que s’hagin acabat de concretar, podrien ser una realitat en un període curt de temps, incorporant senyalització i elements de protecció temporals. De la mateixa manera, podríem convertir en zona per a vianants els carrers de les Quatre Fonts i Cristina Baixa, a l’espera de les obres definitives. En general, una aposta per l’urbanisme tàctic permetria explorar maneres innovadores d’incrementar l’espai per a vianants, transport públic i altres mitjans de transport sostenible.


Cal avançar cap a una reforma de l’espai públic amb mirada popular, on la vida i les necessitats dels veïns se situïn al centre de la planificació. Cal fer-ho trencant els murs que encara existeixen entre el disseny de l’espai públic i la participació ciutadana, i cal fer-ho especialment a les ciutats petites i mitjanes com la nostra, que seran les protagonistes del creixement de la població urbana durant les pròximes dècades.


Josep Mañé Chaparro

Regidor de Som Poble-ERC, membre de la Assemblea Permanent de Som Poble I militant de la CUP del Vendrell.


6 de novembre de 2020

Defensem el Baix Penedès


El Ple del Parlament va debatre i aprovar ahir, per unanimitat, demanar al Govern la creació d’una Taula del Baix Penedès per resoldre els dèficits estructurals que pateix el territori.

La CUP fa mesos (i anys!) que exigim respostes per la comarca i oferim propostes estructurals per garantir un futur pel Baix Penedès, concretades en el nostre recent comunicat del 14/05/2020 i que continuem posant sobre la taula.

La manca de projecte des de totes les administracions, abocades al curtterminisme i sense visió de futur, fa imprescindible que s’escoltin propostes més enllà del model actual de turisme i construcció que ens han imposat PSC i CiU.

Per això, el nostre vot favorable ahir al Parlament no treu que ens qüestionem la Taula del Baix Penedès, un espai integrat exclusivament per polítics a través del qual es pretén vehicular les demandes i la interlocució amb la Generalitat.

Per les CUP és essencial crear espais plurals i participats, que vagin més enllà de la pura representació institucional, integrant entitats i organitzacions civils i sindicals, com a mínim. En aquest sentit vam presentar una sèrie d’esmenes, que van ser descartades per tots els grups, on demanàvem més concreció en els objectius (com aixecar el peatge entre el Vendrell i Sitges de forma imminent i quantificació de les inversions pendents en sanitat), alhora que defensàvem la participació ciutadana en les diferents mesures.

L’administració ha de posar les condicions, impulsant dispositius de promoció econòmica potents que tinguin per objectiu la diversificació de l’economia i l’impuls de projectes innovadors que aprofitin els grans potencials del nostre territori i la seva gent. És imprescindible que s’escoltin propostes alternatives que fa anys que s’estan treballant des de diferents organitzacions ciutadanes, com la Regió Agroalimentària del Penedès, una alternativa que des de les CUP pensem que sí que dona l’impuls cap a un model al servei dels reptes socials i ecològics del futur.


1 de novembre de 2020

Un govern d’esquena a la realitat

En el ple extraordinari del proper 3 de novembre es portaran a aprovació les noves ordenances fiscals que regularan els impostos i taxes locals per l'any 2021.

 

Aquesta proposta, per primer cop, ha permès la participació de la ciutadania que ha pogut presentar les seves propostes. El fet però, és que això no s'ha esperonat per part del Govern Municipal, en no publicar ni en les xarxes socials, ni en un lloc preferent de la web, ni en els mitjans públics, que hi havia aquesta possibilitat de participar-hi. I a més a més, des de Som Poble-ERC hem detectat certs defectes de forma en el procés de participació de la ciutadania.



A la comissió d'estudi, que ha redactat aquestes ordenances i en  la que Som Poble-ERC hem participat per primera vegada, no s'ha pogut veure la proposta final del govern municipal fins a la penúltima reunió. El resultat és decebedor, al no ser acceptada cap de les aportacions de l'oposició ni tampoc les presentades per la ciutadania. 

 

En la pujada que s'ha presentat, i que augmenta de manera notable la pressió fiscal a la ciutadania, hi podem trobar pujades en l'IBI (un 2,7%), en les Escombraries (un 3,8%), en els Guals (un 7%), així com en les Activitats Esportives i Transports (un 3,4%).

 

Des de Som Poble-ERC, creiem que en aquests moments,quan tenim una segona onada de la pandèmia, i davant de la situació econòmica i social que ja estem patint al nostre municipi -amb més de 5.000 persones sense feina (entre aturades i ERTOs)-, no toca fer un increment, sinó tot el contrari. Com a mínim era l'hora de congelar impostos i taxes, i buscar bonificar i ajudar a alguns col·lectius, com el gremi de l’hostaleria i la restauració, entre d’altres.

 

A més, el Govern municipal, que sempre ha parlat d'introduir mesures per aconseguir una major progressivitat impositiva (el que més té, més paga), no ha introduït ni una sola mesura en aquest sentit. Ans tot el contrari, perquè la pujada en el transport públic, per exempleafecta enormement a aquelles persones usuàries que normalment no tenen un vehicle privat.

 

Aquesta visió, que ara no toca apujar impostos, és la que la gran majoria dels municipis del nostre entorn estan fent a l'aplicar polítiques de congelació dels seus impostos i taxes locals.

 

Des de Som Poble-ERC remarquem que els sobrecostos de 4 milions d'euros en el projecte del Tabaris de Coma-ruga els haurà de pagar la ciutadania del Vendrell amb més impostos i taxes. I aquestes ordenances són un clar exemple d'això. Per tant, creiem que amb aquestes decisions, que significaran un increment global del 3,2% en els principals impostos i taxes per la ciutadania del Vendrell, demostren que el govern municipal viu i treballa en una bombolla de fotos i de màrqueting, però completament d'esquena a la situació econòmica i social del municipi i dels seus ciutadans.

 

20 d’octubre de 2020

Capítol 1: El desgovern als barris del Vendrell



Podem arribar a entendre que des de l’Ajuntament sigui difícil atendre a totes les demandes amb celeritat, però hi ha casos que no tenen excusa que valgui, pel temps que fa que estan pendents de resoldre, pel perill evident que presenten o per les dues coses a l’hora. 

Aquí en tenim alguns exemples:

Primer.- El 9 de març es va fer la primera sessió del Govern als barris a Centre Cultural García Lorca amb els veïns i veïnes del Tancat i Mas d’en Gual. En aquesta sessió es va plantejar la queixa referent al mal estat de la tanca del perímetre d’on hi havia hagut l’escola Marta Mata. Més de 7 mesos després, la tanca encara està per arreglar o substituir, amb un risc evident pels vianants i els usuaris d’aquest espai:


Segon.- Fa setmanes que hi ha una saca de poda de les que reparteix l’Ajuntament davant de l’entrada de l’escola bressol Mestral, enmig de la vorera i a la sortida d’un pas de vianants, Ningú se’n fa responsable? Justament avui dimarts 20 d'octubre ha estar retirada.



Tercer.- Fa mesos que un accident va malmetre el semàfor per vianants de l’Avda Baix Penedès, davant el monument a l’Àngel Guimerà. I encara no l’han reposat, ni instal·lat senyalització que ho alerti en una cruïlla especialment perillosa, on els vianants que creuin en direcció a la plaça poden creure’s que tenen preferència quan el pas està regulat per semàfors. En el passat ple del 28 de setembre des de Som Poble-ERC vam preguntar quan pensaven tornar a col·locar aquest semàfor, advertint també del perill que comporta que no hi hagi ni tan sols una senyalització provisional. A data d’avui, 19 d’octubre, ni semàfor, ni senyalització provisional. La resposta del regidor Alfons Herrera: “l’hem demanat, però encara no ens ha arribat, tan aviat quan el tinguem el posarem” 


S Sobren les paraules...




 

Twitter Facebook Favorites More

 
Dissenyat per Som Poble - El Vendrell | 2014