20 d’octubre de 2020

Capítol 1: El desgovern als barris del Vendrell



 Podem arribar a entendre que des de l’Ajuntament sigui difícil atendre a totes les demandes amb celeritat, però hi ha casos que no tenen excusa que valgui, pel temps que fa que estan pendents de resoldre, pel perill evident que presenten o per les dues coses a l’hora. 

Aquí en tenim alguns exemples:

Primer.- El 9 de març es va fer la primera sessió del Govern als barris a Centre Cultural García Lorca amb els veïns i veïnes del Tancat i Mas d’en Gual. En aquesta sessió es va plantejar la queixa referent al mal estat de la tanca del perímetre d’on hi havia hagut l’escola Marta Mata. Més de 7 mesos després, la tanca encara està per arreglar o substituir, amb un risc evident pels vianants i els usuaris d’aquest espai:


Segon.- Fa setmanes que hi ha una saca de poda de les que reparteix l’Ajuntament davant de l’entrada de l’escola bressol Mestral, enmig de la vorera i a la sortida d’un pas de vianants, Ningú se’n fa responsable? Justament avui dimarts 20 d'octubre ha estar retirada.



Tercer.- Fa mesos que un accident va malmetre el semàfor per vianants de l’Avda Baix Penedès, davant el monument a l’Àngel Guimerà. I encara no l’han reposat, ni instal·lat senyalització que ho alerti en una cruïlla especialment perillosa, on els vianants que creuin en direcció a la plaça poden creure’s que tenen preferència quan el pas està regulat per semàfors. En el passat ple del 28 de setembre des de Som Poble-ERC vam preguntar quan pensaven tornar a col·locar aquest semàfor, advertint també del perill que comporta que no hi hagi ni tan sols una senyalització provisional. A data d’avui, 19 d’octubre, ni semàfor, ni senyalització provisional. La resposta del regidor Alfons Herrera: “l’hem demanat, però encara no ens ha arribat, tan aviat quan el tinguem el posarem” 


S Sobren les paraules...




 

19 d’octubre de 2020

Ple de l’estat de la Vila - Intervenció de Marc Robert Jané, portaveu del GM Som Poble-ERC


Bon vespre a tothom, Sr Alcalde, Sres regidores i Srs regidors, i especialment a tothom que ens està seguint per RTV El Vendrell o a través de les xarxes socials,. En primer lloc, volem expressar la nostra satisfacció perque estem avui aquí celebrant el Primer ple de l’estat de la Vila des que el 2014 es va incloure aquest format en el ROM. Ple proposat pel nostre grup i acordat per totes les forces polítiques.

Les eleccions del maig del 2019 van donar la victòria al PSC, però també van configurar un consistori molt diferent al d’anys anteriors, amb fets positius com la desaparició dels partits d’extrema dreta, i un bon resultat també pel nostre grup municipal. Els 3.220 vots rebuts a la nostra candidatura i els sis regidors obtinguts ens confereixen una gran responsabilitat com a principal grup de l’oposició. Responsabilitat que des del primer moment hem pres amb rigor i amb força per exercir tant la funció fiscalitzadora que ens pertoca, com per traslladar la veu de la ciutadania al consistori i fer realitat les propostes del nostre programa electoral. I per aconseguir- ho, des del primer moment hem tingut una actitud de diàleg i col·laboració amb la resta de grups de l’oposició i, en la mesura del que ha estat possible, també amb el govern. Treball que s’ha concretat en la presentació de 29 mocions , 19 de les quals han estat aprovades, 15 d’elles per unanimitat i 10 presentades conjuntament amb altres grups municipals. Mocions d’aprofundiment democràtic com ara la del codi de conducta i bon govern. D’altres per incidir en temes importants com la taula per a la pobresa energètica, per un municipi més feminista, o per una millora clara en la neteja viària. I també propostes encarades a garantir l’accés a l’habitatge, treballar per una cultura popular per a tots o recuperar la memòria històrica i antifeixista del municipi. Per altra banda, ens sentim orgullosos també del nostre paper com a canalitzadors de les demandes veïnals, traslladant al Ple millores concretes dels serveis i de l’espai públic.


I amb aquesta actitud, tant hem donat suport a propostes del govern, com en el cas del canvi de model de residus, com demanat la dimissió del regidor C. Soriano per la seva nefasta gestió com a responsable polític dels mitjans de comunicació públics, per posar dos exemples ben oposats. O com a resposta a la nova realitat imposada per la COVID 19, impulsant amb els altres grups de l’oposició la Taula per a la reactivació econòmica i social .

Davant d’això tenim un govern amb majoria absoluta. Un govern, però, que no té o no vol explicar el seu pla de mandat, del que no sabem quins són els seus objectius, ni quines les seves prioritats. I que es troba en constant transformació, pel que es veu. Amb regidories que no sabem ben bé a què es dediquen, com la de cohesió territorial; amb temes com els esportius portats des de dos regidories diferents; i amb alguna altra regidora que va perdent competències a marxes forçades. I com a novetat, la incorporació d’un nova regidora trànsfuga per dedicar-se a una sola temàtica que ja es duia des d’altres dues regidories. I ens preocupa especialment, perquè s’afegeix un nou càrrec al govern, quan no n’hi havia cap necessitat, ni per conformar una majoria ni per cobrir cap mancança, i per tant es veu clar que és una operació de Sr alcalde per desgastar un adversari polític. Preocupant també perquè és el segon cop que el PSC promou, blanqueja i normalitza un cas de transfuguisme polític. I també perquè suposarà un nou increment del cost econòmic. En el ple d’aprovació del cartipàs ja vam proposar una rebaixa dels sous dels membres del govern i també de les aportacions als regidors de la oposició. Per estalvi, però sobre tot per limitar la distància entre els sous dels càrrecs electes i els salari mitjà dels nostres convilatans. El govern no va acceptar rebaixar-se el sou, però si que ho va fer amb els de l’oposició. I si això era important a l’inici del mandat, amb la crisi provocada per la COVID, encara és més flagrant l’allunyament dels sous dels càrrecs del govern dels de la majoria de la ciutadania. I a sobre incrementarem el cost amb una nova incorporació del tot innecessària. Un missatge clar en direcció contrària al que caldria davant la greu situació econòmica i social que se’ns ve a sobre.

És el govern de la foto i els titulars, on la impressió que transmet moltes vegades és que és més important l’aparença que no pas el contingut. I aquesta obsessió, aquestes presses per fer-se fotos, els ha portat a oferir imatges lamentables durant el confinament o a vendre canvis sense contingut. Un exemple d’això el tenim en el recent canvi d’imatge de la RTV EL Vendrell. Han canviat la imatge corporativa, però hauria estat molt millor acompanyar-la de millores reals que és urgent solucionar, com els problemes d’humitats i insalubritat de l’edifici de la TV que comporten un risc per la salut dels treballadors; o digitalitzar el fons de gravacions en vídeo de tots els anys de vida de la Tv El Vendrell. Un munt d’anys d’història que podem perdre per la manca d’interès polític. O introduir ja les mesures per regular la pluralitat dels mitjans de comunicació públics i garantir la independència periodística de les persones que hi treballen, demandes recollides en una de les mocions presentades per l’oposició i que no s’han desenvolupat. I que són temes que anem reclamant a cada consell d’administració sense èxit, amb un president, el Sr Soriano, que es nega a escoltar les propostes de millora i a facilitar informació als representants de l’oposició. I per acabar amb aquest tema, llencem una reflexió: En pràcticament 1 any i mig, només m’han entrevistat una sola vegada com a portaveu de SP-ERC i cap a la resta de grups de l’oposició, tot i representar gairebé la meitat dels votants. Davant d’això més de vint entrevistes als membres del govern en el programa “Per què”. Que cadascú tregui les seves conclusions.

I pel mig va venir la COVID i ho va canviar tot. Un cop més vam posar per davant la responsabilitat de treballar en positiu per fer front a una situació excepcional, amb greus conseqüències per la salut, i amb un gran impacte econòmic i social. Tots els grups vam fer pinya amb el govern. I vam tenir clar que la resposta i la sortida a aquesta crisi l’havíem de cercar entre totes i conjuntament amb la societat civil. I d’aquí va sorgir, no sense dificultats per la manca d’interès inicial del govern, la Taula per la reactivació econòmica i social, Reactivem El Vendrell. Taula que ha recollit un conjunt de 28 mesures acordades per tots els grups municipals i entitats de la societat civil. I que inclou tant mesures de xoc per pal·liar els efectes més immediats com d’altres amb una mirada cap al futur, per canviar un model econòmic i de desenvolupament que s’ha mostrat molt ineficaç davant una crisi com aquesta. Incapaç també per afrontar la crisi climàtica que ja tenim a sobre. El dilema que ens trobàvem preparant la Taula, era, per una banda, l’augment de necessitats econòmiques per pal·liar els efectes sobre els autònoms, el petit comerç, o sectors claus com el turisme. I per l’altra, que la disminució d’ingressos i aquest increment de despeses posaria en tensió el pressupost municipal. Per tant, tots vam ser molt curosos en plantejar i acceptar mesures d’acord amb aquesta nova realitat.

Però de sobte, en el darrer ple, en un racó d’un dels 33 punts de l’ordre del dia, i sense que el govern donés cap explicació, ens trobem en què el Feder de Coma-ruga, de cop i volta, triplica el seu pressupost i s’incrementa la inversió en pràcticament 4 milions d’euros més. L’opacitat i la manca de transparència amb les que han amagat aquest tema deu ser deguda a la mala consciència que tenen, perquè saben que han pres una decisió, enmig de la pandèmia i quan ja en sabien les conseqüències, que va en sentit contrari de les necessitats que ens imposa la crisi econòmica i social que ja tenim al damunt. De veritat creuen que una decisió com aquesta no s’hauria d’haver explicat i consultat als vendrellencs? A principis d’estiu ens van consultar per fer una modificació de crèdit molt menor que la del Feder. No tocava fer-ho també en aquest cas? Així és com s’apliquen el Codi de bon govern, i els principis de transparència? Ja hem deixat clar que no compartim ni les formes ni el contingut d’aquesta modificació. L’objectiu de crear un centre neuràlgic per Coma-ruga al Tabaris es pot aconseguir també amb un edifici que preservi els mosaics del Padrós sense tenir un sobrecost tan desmesurat. Ara és temps de fer les inversions que posin la vida de les persones al centre, que resolguin les moltes necessitats que tenen els nuclis marítims com les inundacions, la dignificació del Barri ferroviari, les millores en la neteja o del patrimoni natural. I d’altres que afecten al conjunt del municipi que ja estan reflectides en la Taula per la reactivació. I no els hi acceptarem que després ens vinguin amb les rebaixes i ens regategin partides per executar les mesures de la Taula. Perquè no poden desentendre’s d’un acord tan ampli amb totes les forces polítiques i la societat civil. Perquè no tenen excusa. Encara són a temps de rectificar. I des d’aquí, de nou, els oferim la nostra col·laboració per esmenar una decisió tan fora de lloc en els temps que corren. No desaprofitin aquesta oportunitat. Els recordem que encara cueja el bluf de l’Escola de Música, per exemple, i sembla que no han après la lliçó...

I és que tenen molts temes pendents que no estan afrontant i que els tenim detallats en les mesures de la Taula de reactivació. Parlem d’habitatge. No ha estat mai una de les seves prioritats. 1.000 pisos buits en mans dels bancs, més de 500 famílies demandants d’habitatge social al Vendrell. Grans dificultats per la gent jove per emancipar-se, entre d’altres coses pels lloguers disparats. I què han fet vostès? Ben poca cosa. Quants habitatges socials han creat? ZERO. Calafell: 58 pisos buits cedits per la Sareb, Vilafranca: 15. Quants anys fa que vostès estan negociant amb la Sareb? Es van passar l’anterior mandat dient que ho estaven fent, on són els resultats? La pujada de l’IBI pels grans tenidors és una mesura necessària però no suficient si no s’emmarca en un pla global per l’habitatge que ja fa temps que hauríem de tenir , com tenen molts municipis semblants. I és que a més, a través de l’impuls per l’habitatge social podem mobilitzar molts recursos per millorar els edificis en mal estat, reactivant sectors econòmics estratègics pel futur que ja tenim aquí, alhora que anem resolent un dels problemes socials més candents. I que en resol d’altres que de fet només en són una conseqüència, com les ocupacions.

Parlem de la neteja viària, una de les queixes més unànimes. El Vendrell segueix brut. És una obvietat que tots veiem. Una de les causes són les deficiències de l’actual contracte de neteja viària. Però és que aquest contracte està caducat des de fa quatre anys. I no s’hi han posat a resoldre-ho i plantejar-ne un de nou. Tot just ara comencem a fer-ho, però ja hem perdut quatre anys!

Però no es tracta només de netejar més i millor. Hem de treballar per fomentar el sentiment comunitari i el civisme, per valorar molt més l’espai públic. I per fer-ho l’educació és la clau, educació com a eina de transformació social de molts dels temes que hem de resoldre, entre ells els de la neteja, però també la cura del nostre entorn, per treballar per la igualtat de gènere i molts d’altres.

I seguim amb altres qüestions que ens preocupen:

Atur i foment de l’ocupació.

Que l’alcalde digui que s’ha d’impulsar d’una vegada el Logis Penedès com a fórmula de creació de llocs de treball, demostra una vegada més que no tenen noves idees i s’entesten a voler recuperar projectes de fa 15 anys, que si realment haguessin tingut interès pels inversors ja s’haurien executat. Projecte amb una gran contestació social pel seu elevat impacte ambiental i territorial, així com per la creació de llocs de treball de baixa qualitat. Un pegat més per un municipi que necessita canvis profunds que el govern no sembla tenir cap interès a tirar endavant. Canvis que només vindran des d’una visió a llarg termini amb uns objectius assolibles i sostenibles socialment i territorialment.Seguim en un municipi i una comarca sense rumb clar, on es prefereixen els titulars buits de contingut que les propostes que poden generar un model econòmic sostenible i diversificat., Per això, entre d'altres mesures, ens cal diversificar l’economia en sectors estratègics que ens ajudin també a resoldres problemàtiques socials i ambientals que tenim sobre la taula, anar més enllà de l’emprenoduria i incentivar l’economia social i sòlidària i el cooperativisme com a sector emergent que crea ocupació posant l’economia al servei de les persones.

Seguretat ciutadana.

L’atur disparat es un caldo de cultiu pq s’incrementi la inseguretat, malauradament. I a part de reclamar a la Gene que es millorin les dotacions del cossos de seguretat i d’altres serveis públics com els bombers o la sanitat, hem de potenciar els serveis de mediació, els educadors de carrer i la prevenció de conflictes. Però el més essencial és millorar les condicions de vida de la gent, garantint els servies bàsics essencials, com són la feina, l’habitatge o l’accés a una educació de qualitat per tothom

Entitats i societat civil.

El teixit associatiu és el millor que tenim. I des de l’administració hi hem donar tot el suport que calgui pq puguin desenvolupar la seva tasca, i sobre tot evitar posar-hi traves innecessàries. Diverses entitats ens han fet arribat la manca d’empatia que perceben per part d’aquest ajuntament. No podem permetre que torni a passar el que ha succeït amb l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer, no ens podem permetre que, especialment les entitats que treballen amb les persones més vulnerables de la societat, es sentin tan poc cuidades que al final es vegin obligades a abandonar la seva tasca. Moltes de les subvencions que reben aquestes entitats són rídicules. Algunes han arribat a perdre la subvenció de tot un any per problemes burocràtics interns de l’Ajuntament. Cal revisar a l’alça aquests imports i aprofitar les seves energies per crear sinergies en aquestes qüestions tan sensibles. Cal implementar un projecte municipal global i integrador per a la diversitat funcional del Vendrell on les entitats puguin treballar en xarxa entre elles i amb l’Ajuntament per tal d’avançar decididament cap a la inclusió social de totes les persones independentment de les seves capacitats.

I en l’àmbit esportiu hi ha entitats que se senten de segona classe, com les que promouen l’atletisme, el running, activitats cada cop més en alça i que contínuament veuen aplaçades les inversions necessàries en la pista d’atletisme que des que va construir-se ja fa molts anys no s’hi ha fer res i acumula uns dèficits de manteniment notables

I també cal tractar molt millor a les iniciatives que sorgeixen en altres àmbits com els del lleure. Va ser vergonyós el que va passar amb la Farrastoltes d’aquest any i no pot tornar a repetir-se.

Cultura per a tothom.

Fa mesos que parlem de l’escola de música, de tot l’escàndol referent a l’edifici. Però no de la veritable funció que ha de fer l’escola. En el mes Pau Casals, és oportú pensar que el mestre no estaria massa satisfet de la funció social de l’escola, sent com era un gran defensor de fer arribar la cultura a tothom. Tenim un edifici magnífic malgrat tot, i un bon equip de professionals, però els números canten. 

Dediquem només a personal mes de 800.000 euros a l’any per l’escola de música, per poc més de 300 alumnes matriculats. HI ha escoles de música que amb el mateix pressupost tenen el doble d’alumnes. I el problema ve per aquí, només poden accedir a l’escola alumnes de famílies que s’ho puguin permetre i no totes, perque tal i com està organitzada la capacitat màxima és limitada. Tampoc hi ha cap ajuda ni tarifa social per facilitar l’accés a persones amb pocs recursos. I això no pot ser, per garantir la igualtat d’oportunitats, per pura justícia social, aquesta situació s’ha de resoldre! Els emplacem a fer-ho tan aviat com sigui possible, repensem l’escola perquè hi pugui accedir tothom, quants més alumnes més aflorarà el talent, més possibilitats de formar grups diversos o ampliar el ventall d’estils musicals. És una bona ocasió que l’any que som capital de la cultura iniciem aquest procés.

Cohesió territorial

Cohesió territorial és no retirar la partida del bus a demanda que hagués pal·liat, en part l’enorme dèficit de transport públic en un municipi tan extens i dispers. Cohesió territorial és atendre amb diligència les demandes dels veïns d’urbanitzacions, com els de Mas Borràs, que fa un any que esperen una resposta a la seva proposta d’il·luminar el seu nucli amb plaques solars i perque es resolgui definitivament la urbanització del sector. I atendre també als veïns de Mas Astor, molt queixosos per com s’ha portat el tema del dipòsit, perque encara hi ha part del clavagueram que no està connectat a la xarxa i perquè el projecte de reparcel·lació fa anys que està encallat als despatxos de l’Ajuntament. O ho és també evitar que els veïns de la Carretera de Valls vegin que hi ha trams de carrer que mai es netegen i que no els hi posen la mateixa dotació de contenidors que a la resta del municipi

I és que en el fons, el que passa també és que estan atrapats en la seva pròpia teranyina, teixida durant tot els anys que han governat, juntament amb Convergència i amb el suport del PP, en que no han fet els deures que calia. I ara que potser tenen ganes de canviar les coses, com ens consta en alguns temes,no els ni negarem, es troben bloquejats amb la burocràcia administrativa, amb la manca de càrrecs tècnics en sectors estratègics, en contractes prorrogats de serveis que no funcionen. No pot ser que a tants ciutadans que presenten instàncies, no se’ls hi respongui en temps i forma com marca la normativa. No pot ser que es trigui mesos en reposar un semàfor en una cruïlla perillosa sense posar cap senyal provisional, que una saca de poda enmig d’una vorera al costat d’un centre escolar faci setmanes que estigui per recollir... . etc, etc etc.. .

En definitiva, i ja per acabar, queda molta feina a fer, i és responsabilitat de tots fer-la i fer-la bé. Ja en tenim prou de fotografies, falta de transparència i actuacions parcials. Ara cal abordar les necessitats immediates de la ciutadania, agreujades per la Covid, però també cal posar els pilars del Vendrell que vindrà, de la ciutat que volem: amb una economia diversa, sostenible i dinàmica; amb drets socials garantits; amb una cultura que reculli la diversitat i la riquesa del municipi i on tothom hi tingui accés; amb un territori i un paisatge cuidats, amb una educació sense segregació, que esdevingui el pilar de la igualtat i la cohesió. Un Vendrell ambiciós, orgullós i amb il·lusió pel futur. I hem de començar a treballar ja per aconseguir-ho, sabent que el camí és llarg. El nostre llegat en aquest mandat ha de ser començar a caminar decididament en aquesta direcció.

Marc Robert Jané

Portaveu del Grup Municipal Som Poble - ERC

17 d’octubre de 2020

NdP sobre la concentració de SOMI del diumenge 18 d’octubre

Aquest diumenge l’organització feixista SOMI realitzauna nova concentració al Vendrell. Una concentració que vol instrumentalitzar les lesions que va patir la filla menor d’edat d’Israel Carrión –dirigent local de la formació d’extrema dreta- en el marc d’una baralla amb altres menors que, segons totes les evidències, no tenia cap mena de connotacions polítiques. 

 



Tot i això, des del primer moment la formació feixista ha construït un discurs totalment fals segons el qual aquesta presumpta agressió havia estat motivada per organitzacions d’esquerres del municipi. Un relat que cau pel seu propi pes, en primer lloc perquè el mateix Israel Carrión va reconèixer a les portes del jutjat que no tenia cap mena de prova d’aquesta acusació, en segon lloc perquè les persones vinculades a la baralla no tenen cap mena de vinculació amb organitzacions polítiques, i de fet ni tan sols resideixen a la comarca, i en tercer lloc perquè anem sempre de cara; les accions que realitzem des dels nostres col·lectius s’emmarquen en la no violència, i són anunciades i reivindicades. 

 

Per tant, entenem que la concentració del diumenge suposa un intent més dels feixistes de guanyar un protagonisme que ni les urnes ni el carrer els hi ha atorgat -la contramanifestació antifeixista del 18 d’agost quintuplicava en nombre de participants l’acte convocat per SOMI. Aquesta vegada, a més, utilitzen uns fets on hi ha menors d’edat implicats per difondre la seva propaganda política. Una pràctica fastigosa només digna d’una formació encapçalada per Josep Anglada.

 

En aquest sentit, cal recordar que aquí l’única persona que ha estat condemnada per amenaces a un menor d'edat és precisament Josep Anglada, que va ser inhabilitat i condemnat a dos anys de presó. Per altra banda, el dirigent de SOMI també ha estat condemnat a retornar 180.000€ a Plataforma per Catalunya, el seu antic partit, diners que es va emportar de manera il·legal quan en va ser expulsat. 

 

Des de l’Esquerra Independentista del Baix Penedès entenem que l’objectiu principal de la convocatòria feixista és que hi hagi una resposta que reforci el seu discurs i el seu paper de víctimes. Entenem que convocar una contramanifestació equivaldria a validar el seu relat inventat sobre uns fets que no tenen cap rerefons polític. No jugarem el seu joc, avui deixarem que s'ofeguin sols en les seves mentides. 

 

2 de setembre de 2020

La menor de les conseqüències


Fa pocs dies, a Vallcarca va aparèixer una pintada que més o menys deia 'El problema és l’especulació, i els okupes són la menor de les seves conseqüències'. I és cert. A Catalunya durant el 2019 es van dictaminar poc menys de 12.500 desnonaments, és a dirmés d’un desnonament cada hora

El preu del lloguer a Catalunya s’ha incrementat un 60% entre el 2014 i el 2019 i el nombre d’habitatges buits en mans de bancs i grans tenidors és de 50.000. 

Això no vol dir que no existeixi un problema específicamb les ocupacions, sobretot quan aquestes estan vinculades a tràfic de drogues o generen problemes greus de convivència, i en aquests casos evidentment que s’had’actuar de manera àgil i eficaçPerò cal anar més enllà, les ocupacions són només la conseqüència d’un problema general d’accés a l’habitatge. I aquí sí que hi trobem els grans criminals que no surten a les notícies: les entitats financeres, empreses immobiliàries i fons voltor que mantenen desenes de milers de pisos buits, els que expulsen, emparats per la justícia, a milers de famílies de la seva llar cada any. Un estudi recent, realitzat per l’Obra social BCN, indica que un 70% de les ocupacions de Catalunya són realitzades per famílies que es troben, gairebé en la seva totalitat, sota el llindar de la pobresa. A més, i aquí està la clau de la qüestió, més del 80% dels habitatges ocupats són de bancs o grans propietaris. 


Allò que interessa als bancs no ens convé a nosaltres.


Ens trobem davant una campanya d’alarmisme, on es busca sobretot generar pànic i confusió. La por fa que actuem de manera irracional i que busquem culpables, uns culpables que ja s’encarrega d’assenyalar la dreta i l’extrema dreta mediàtiques, i que curiosament són els seus sospitosos habituals: persones migrades, gitanes, ganduls que viuen de ‘les paguetes’ del govern social-comunista (?), etc. Però es tracta d’això només, d’assenyalar les ocupacions per desviar l’atenció i deixartranquils als bancs? Segurament no. 


La por també té un altre efecte: que s’exigeixi a l’estatmés mà dura per acabar amb allò que genera inseguretat. En aquest cas, es juga amb la idea que qualsevol persona pot perdre la seva llar perquè s’hi han instal·lat uns ocupes, però aquesta és una idea que cal desmentir. I aquí està un dels elements clau, com hem vist la gran majoria dels habitatges ocupats són propietat de bancs o grans tenidors, però amb una campanya d’alarmisme, on es diu que qualsevol pot tornar de vacances i trobar-se la casa ocupada, s’aconsegueix que allò que és un interès específic dels grans propietaris, es percebi com un interès general de la ciutadania, i que la demanda de més mà dura contra les ocupacions passi a ser una demanda amb ampli suport social, malgrat que després no ens afecti en res, o fins i tot ens pugui perjudicar


Desemboliquem la troca: ningú ocuparà casa teva.


Arribats en aquest punt, cal explicar algunes coses. Si algú entra en una primera residència, aquesta persona està cometent un delicte de violació de domicili, davant del qual la policia de manera immediata pot intervenir -sense ordre judicial- per a posar fi a l’activitat delictiva. La primera residència, la residència on vius, és intocable. El delicte de violació de domicili està penat amb fins a dos anys de presó o quatre si s’ha usat intimidació o violència. En el cas que la policia tingui dubtes sobre si es tracta d’una residència en ús, es pot recórrer al jutjat de guàrdia, que decretarà el desallotjament cautelar si s’aporten evidències que es tracta d’un habitatge usat pel propietari. La mateixa lògica s’aplica en el cas de segones residències.

 

La cosa canvia si l’ocupació es realitza en un habitatgebuit, en aquest cas el delicte que es comet és d’usurpació, un delicte lleu castigat amb pena de multa. En aquests casos la policia té més dificultats per actuar de manera directa i els processos judicials es poden allargar mesos o anys.

Aquestes últimes són les ocupacions reals, les que passen i, com hem dit, afecten principalment a entitats financeres, unes entitats financeres que a més s’estan preparant per a un probable increment dels desnonaments a causa de la crisi de la Covid-19. Davant aquesta situació, és fàcil arribar a la conclusió que la campanya mediàtica en contra de les ocupacions és una eina de pressió per aconseguir una reforma de la llei que faciliti l’expulsió de les persones que ocupen habitatges buits, i potser de pas, agilitzar també els desnonaments. Un pas més per a garantir el dret a la propietat -i a especular amb aquesta-per sobre del dret fonamental d’accés a un habitatge digne

 

Josep Mañé Chaparro

24 d’agost de 2020

Valoració de la manifestació en contra de Som Identitaris del 18 d’agost

Des dels col·lectius organitzadors valorarem molt positivament la resposta popular de rebuig a la manifestació de SOMI al Vendrell del passat dia 18d’agost

En aquesta manifestacióque comptà amb la presènciaoportunista del seu líder, Josep Anglada, el grup feixista amb prou feines va poder arreplegar una quinzena de persones, mentre gairebé un centenar de veïns de la comarca els van plantar cara i els van recordar que no són benvinguts, ni ells ni la seva ideologia antidemocràtica i excloent


Volem recordar que mentre va durar la manifestació, les forces de seguretat van protegir en tot moment l’acte de SOMI, mentre que van carregar contra els manifestants antifeixistes.


Repudiem també la manipulació informativa duta a terme per mitjans de comunicació estatalss centrats en blanquejar el feixisme que en reflectir els fets ocorreguts 



En la manifestació també queda palès la utilització que està donant l’extrema dreta de la seguretat ciutadana com a eina per criminalitzar i assenyalar grups de persones pel seu origen i la seva situació socialfruit de les mancances i pobresa causades per la dinàmica del capitalismeagreujada actualment per la crisi  de la Covid-19Aquesta criminalització va orientada a la retallada de drets i al creixement del racisme i el sexisme com a eina per dividir la societat mentre els rics són cada dia més rics i els pobres cada dia més pobres. 


Aquest creixement del feixisme no és un  fenomen nou a la comarca del Baix Penedès. Recordem que en el passat PxC (antecedent de SOMI) va arribar a tenir 5 regidors al consistori Vendrellenc i que altres grups d’extrema dreta tenen implantació a la comarcaEl Baix Penedès, per la seva estructura econòmica i social i la dependència desectors vulnerables a les crisis econòmiques i amb uns índexs de desocupació i pobresa molt preocupants és un terreny adobat per al sorgiment de propostes polítiques basades en el racisme i l’autoritarisme com a falsa solució als problemes socials.


Per aquest motiu els col·lectius convocants anunciem que preparem la creació d’una xarxa organitzativa per combatre l’extrema dreta a la comarca.

Twitter Facebook Favorites More

 
Dissenyat per Som Poble - El Vendrell | 2014