7 de març del 2020

8 de març, una data que no oblidem, que no ignorem, que reivindiquem

El 8 de març ens evidencia una manera de veure i de viure el món social, un sistema de poder i una manera de sentir les relacions personals i interpersonals que són alienes i estan allunyades dels valors humans més bàsics i essencials.

El sentit del 8 de març respon a la lluita de les dones treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. El 8 de març de 2020, volem seguir manifestant-nos i lluitant per a obtenir millores laborals i socials, sense discriminació ni abusos. Això vol dir també lluitar contra el sistema patriarcal que fomenta des de fa segles aquesta desigualtat, sotmetent diàriament a dones de tot el món, de totes les edats i de totes les cultures en tots els seus vessants:

- Religiós, Sanitari, Cultural, Laboral, Judicial, Sexual, Social, Familiar, Vellesa, Habitatge, Maternitat, i un llarg etcètera.

El patriarcat, recordem, és una estructura social en la qual la totalitat de les relacions socials estan estructurades a partir del domini de l’home. La seva ideologia rau en la desigualtat entre homes i dones, establint que ells són superiors a elles. Sembla absurd, que en ple segle XXI encara tinguem un pensament dual, on una de les parts és menys persona que l’altra part. És a dir, un pensament que regeix i construeix el món social, laboral, cultural, sanitari, judicial, educatiu, etc. on l’home és superior a la dona. Un pensament dual on, a més de diferenciar entre home i dona, diferencia entre dona d’aquí/dona d’allà, home d’aquí/home d’allà, persona normal/persona discapacitada. Etiquetes que imposa aquest sistema on, la primera sempre dominarà a la segona, és a dir, sempre hi ha una que domina i l’altra que queda sotmesa vivint de forma recessiva, en lloc de crear un pensament on tots siguem iguals i puguem treballar en xarxa respectant les nostres capacitats, totes elles diferents, que poden convergir en la creació d’una societat més justa.

Aquest pensament capitalista i alhora patriarcal és el que s’ha de trencar. No hi ha dues formes de veure i viure la societat, n’hi ha moltes i aquestes treballen en xarxa segons el que decideixin lliurement, de manera més igualitària i cooperant per tal de créixer tots en la mateixa direcció.

Aquest sistema patriarcal aporta una violència estructural, que es manifesta en diferents àmbits: violència econòmica, violència social, violència sanitària, violència en el temps d’oci, violència institucional, etc. És un sistema depredador, colonitzador, dominador i imperialista que empra la violència per a sotmetre tot el que es diferencia dels seus patrons.

On volem anar? S’ha de definir una línia i un projecte que ens porti cap a una equitat social, i això significa deixar de veure’ns de manera dual i començar a veure’ns com a éssers humans, trencant amb els discursos i estereotips imposats, creant polítiques disruptives que canviïn el discurs dominant per un discurs més proper a la realitat social que estem vivint. 

Malauradament, els avenços en la millora de les condicions de vida de les dones treballadores difícilment es materialitzen, resten encara sobre el paper i en el terreny dels bons propòsits. Les xifres ens diuen que la violència, la desigualtat i la precarietat continuen i són d’una magnitud esfereïdora per una societat que s’autoproclama avançada.

El capitalisme neoliberal, juntament amb el poder patriarcal, creen desigualtats entorn les dones i entorn als col·lectius que no s’adapten a tot el que representa el pensament patriarcal, com pot ser el col·lectiu LGTBI. Per exemple: 

- Bretxa Econòmica: La globalització, les polítiques al servei del capitalisme neoliberal estan contribuint a generar més desigualtats on, la bretxa entre el nord global i el sud global, entre poblacions riques i poblacions pobres, cada cop és major.
- Bretxa de Gènere: Com sempre, som les dones les que patim més directament les conseqüències de la globalització neoliberal, augmentant així aquesta bretxa. Majoritàriament, les dones realitzen els treballs més precaris i pitjor remunerats, la tasca de les cures senseretribució.
- El Sostre de vidre que fa que malgrat l’accés a la formació i l’obtenció  dels millors resultats acadèmics, les dones no arribin a les cúpules de les estructures empresarials, acadèmiques i polítiques. 
-El Terra enganxifós que reté a les dones en aquestes posicions més baixes de les estructures de poder per les càrregues familiars i de cures que li recauen.

Per tal de combatre el patriarcat s’ha d’implementar un nou projecte social, més equitatiu, més respectuós amb el planeta Terra, on tots els éssers humans, construeixin una realitat social més propera al respecte a la vida, treballant en xarxa, dia rere dia, per assolir una convivència a l’alçada del nostre segle.



Convivència que respecti les nostres identitats múltiples, perquè estem als pobles i també a la ciutat; perquè som dones gitanes, som dones amb diversitat funcional, som dones amb diversitat sensorial i intel·lectual, som dones migrades, som dones velles, som dones joves, som –en definitiva- dones. Perquè la nostra orientació sexual i la nostra identitat de gènere la decidim nosaltres. Som lesbianes, som transsexuals, som bisexuals, som intersexuals, som queer, som heterosexuals, som asexuals. Som el que volem ser i ho decidim nosaltres.

Som totes les dones que han sigut assassinades pel tauró patriarcal, de totes les formes possibles, tant físicament com psicològicament, som les refugiades, som les que estan ara mateix sobre una pastera al mediterrani.

Les feministes, des de fa segles, proposem una altra forma d’entendre i de relacionar-nos amb el nostre entorn i amb el nostre medi. Canviem el món en el qual volem viure i el món que volem que heretin les properes generacions. Volem un món on qualsevol ésser humà es pugui moure en llibertat per tots els espais, gaudint d’una vida lliure de violències masclistes, lliure de la violència sexual que practica el patriarcat per a expropiar-nos del nostre cos.

Prou! El patriarcat i la seva altra disfressa, el feixisme, ens vol callades, sotmeses al seu poder, amb por. El patriarcat no pot seguir desposseint-nos del nostre poder de decisió envers la nostra vida, envers les nostres relacions, envers els nostres sentiments, envers la nostra opció de vida, envers les nostres capacitats, envers la nostra economia, envers la nostra cultura, envers l’espai que volem crear en la nostra realitat social, envers les accions judicials. 

El patriarcat crea subjectivitats que ens fa creure per natura, dominades; que ens fa pensar que no tenim dret a ser iguals; que ens minva l’autoestima quan expressem la nostra particularitat. Per això, al mateix temps querebutgem les polítiques capitalistes patriarcals que accentuen la nostra precarietat com a col·lectiu, també volem esfondrar les bases de tot un sistema de pensament i de poder junt amb les estructures creades entorn aquesta ideologia. 

Prou de violència contra les dones!

1 comentaris:

vacheljacky ha dit...

The best casino bonuses for 2020 - CasinoSites.One
You can 라이브 배팅 now 스 크릴 bet on 1xbet 우회 주소 top casino games, without waiting for you. you can't place real money on a slot machine, but rather pci 슬롯 buy games 세븐 포커 족보

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Facebook Favorites More

 
Dissenyat per Som Poble - El Vendrell | 2014